En un article al diari Ara el periodista, Ignasi Aragay, afirma que "La informació política clàssica passa per tot allò que té a veure amb les lluites intestines dins dels partits, les faccions en un govern, el repartiment de càrrecs, els pactes, els discursos i la ideologia".
Així, destaca Aragay que " la gent critica els polítics, quan se'n fa la desqualificació genèrica, quan al Polònia en fan la caricatura, se centren en aquesta faceta: els pinten com a persones àvides de poder. I punt. Però la mateixa gent -és a dir, tots nosaltres- que s'abona a l'hora de bescantar els polítics professionals, no pot deixar de seguir-los, encara que només sigui per anar-hi a la contra. El creixement de l'antipolítica beu d'això. El nou polític antipolític, des de Colau i Iglesias fins a Donald Trump, d'esquerra a dreta, arriba al poder polític abjurant de la política".
I en canvi ens diu el periodista que "A l'altre costat, la informació sobre les polítiques, sobre les policies, és menys atractiva i més complexa. D'entrada, no acostuma a situar-se en els espais dels mitjans de comunicació etiquetats com de política. Però és la que ens hauria d'interessar perquè afecta més directament les nostres vides: educació, sanitat, impostos, cultura... ".
Pel que fa al procès independentista assegura "És un procés que aspira genèricament a bastir un nou poder, un estat propi. Però l'objectiu suposadament no és l'estat en si mateix, la independència pròpiament dita, sinó tenir les eines per bastir un país millor, per poder fer unes polítiques que millorin la vida de les persones. I, en efecte, s'ha fet i s'ha dit molt sobre el país que volem, i tanmateix allò que acaba catalitzant els màxims esforços dels protagonistes del procés i la màxima atenció de la gent que l'empeny és la lluita pel poder, també dins del bloc sobiranista, sigui entre els diferents partits, sigui dins d'aquests o dins de les entitats de la societat civil". I al respecte d'això afegeix "Ara mateix ho veiem a l'ANC. I no deixa de ser normal. No en fem un drama. Politics i policies són dues cares de la mateixa moneda. L'una no s'entén sense l'altra".
I conclou "Les relacions de poder formen part de la mateixa condició humana" i "Sempre hi haurà qui mani. L'important és com mana -amb quina legitimitat i quines maneres- i a favor de qui i de què. A l'ANC i arreu..".
