En un article a la Vanguardia Salvador Cardús afirma en relació a la tan publicitada intenció de dialogar per part del govern espanyol vers Catalunya "és lamentable veure com aquestes setmanes s'ha apel·lat a la voluntat de diàleg amb Catalunya per part del Govern espanyol –i s'hi ha donat crèdit–, malgrat el caràcter fraudulent de la proposta".
I afegeix al respecte "Primer, perquè d'entrada s'han establert línies vermelles sobre què no s'està disposat a escoltar. I segon, perquè el suposat diàleg es fa sense que s'hagi produït un alto el foc que faci creïble la voluntat d'acord. Si no es pot parlar d'allò que precisament és a l'arrel del conflicte –la celebració d'un referèndum sobre la independència de Catalunya–, i si mentre es declara que es vol parlar, se segueix mostrant qui té la força –i els tribunals– per atemorir i per imposar la pròpia voluntat, llavors no cal ser una àguila per veure que es tracta d'un diàleg-trampa".
Per a Cardús és "aigua clara que la declaració d'una voluntat de diàleg anunciada no té per objectiu parlar i entendre's. Es tracta d'una acció de propaganda amb diversos destinataris" i sobre aquesta ens diu també que "No sé si l'operació de propaganda els sortirà bé. De cara als catalans, no ho crec. Ni que sigui perquè ens coneixem massa i de fa molt temps. Pel que fa a Espanya, per molt que amb una mà ensenyin la pastanaga, no podran deixar anar el bastó de l'altra perquè el clima d'intransigència alimentat els darrers anys no els deixa cap marge de maniobra per a un diàleg franc".
Així, per a ell "El conflicte entre Espanya i Catalunya no es pot resoldre amb diàleg. S'ha fet tard. No és a les mans dels líders polítics catalans fer-se enrere en la celebració del referèndum que vol la gran majoria de catalans. Si en tinguessin la temptació, se'ls acabaria la legitimitat democràtica del seu lideratge en poques hores. Tampoc és a les mans dels líders espanyols acceptar la possibilitat que Catalunya decideixi el seu futur perquè, ni que finalment els catalans es volguessin quedar a Espanya, havent-ho decidit sols, ja se'ls hauria reconegut de facto el caràcter de nació, i per aquí –que és el moll de l'os del conflicte– no hi passaran"
I conclou "Així, doncs, que ningú no s'enganyi ni es deixi enganyar. Primer, Catalunya serà independent. I només després hi haurà diàleg per, en primer lloc, no prendre mal i, passat el disgust, per reprendre les converses de cara a futures polítiques d'entesa i col·laboració pròpies del segle XXI. És a dir, amb models que ja no passen ni per fer federacions o confederacions d'estats, sinó pels que ja funcionen a Europa i la resta del món. Que des de la Delegació del Govern facin tota la propaganda que vulguin, puguin i els convingui. Però, si us plau, que no ens facin perdre el temps ni fer comèdia".