"Peces-barba, a la vista que ja són la meitat els catalans que es declaren favorables a la independència, va recórrer a l'humor per fer més tolerable la por associada a l'amenaça d'una ruptura de la unitat d'Espanya".
El sociòleg Salvador Cardús ha indicat a un article a La Vanguardia que a l'independentisme català, "per tal que algú se'l prengui seriosament, li falta el sentit de l'humor que ja té l'independentisme espanyol de Peces-Barba".
A l'article Tots a fer broma Cardús ha dit que les respostes irades d'aquests dies "fan l'independentisme antipàtic i poc amable, a diferència del del pare de pàtria, que fa somriure", i ha proposat una altra manera d'analitzar el sentit de l'humor de Peces-barba: "Avner Ziv, [...] parla de la funció "defensiva" de l'humor. És una forma de sublimació que serveix per reduir l'angoixa provocada per l'agressivitat dels altres. En aquest cas, la tesi seria que Peces-Barba, a la vista que ja són la meitat els catalans que es declaren favorables a la independència, va recórrer a l'humor per fer més tolerable la por associada a l'amenaça d'una ruptura de la unitat d'espanya. Es pot riure de por".
Que Peces-Barba insistís a dir que les seves paraules eren una broma, no fa altra cosa que dotar-les de seriositat
"La dimensió socionegativa de l'humor ─continua Cardús─ ens descobreix allò que Berger qualifica com la comicitat com a arma, en forma de sàtira o ironia militant. En aquest sentit, que Peces-barba insistís a dir que les seves paraules eren una broma, no fa altra cosa que dotar-les de seriositat". Cardús ha sentenciat que si les paraules de Peces-Barba "haguessin estat dites amb solemnitat, llavors tindrien raó aquells que han suggerit, de manera poc pietosa i volent-lo disculpar, que el pare de la Constitució repapiejava i que, per tant, les seves paraules eren irrellevants".
En aquest aspecte, Cardús ha conclòs que "rient, rient, Peces-Barba va confessar la naturalesa colonial –agressiva– de la relació d'Espanya amb Catalunya" i ha indicat que "encara va poder fer al·lusió a l'amenaça de les bombes sobre Barcelona, per cert, en una missió de defensa de la unitat de la pàtria perfectament reconeguda a l'exèrcit espanyol a la Constitució que ell va ajudar a engendrar i que no és, certament, un llibre d'acudits".
