L'exvicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha explicat que la seva marxa de la militància d'ERC és ara "quan formalment no ha començat el procés congressual, per no interferir-lo".
"No me'n vaig, doncs, pels resultats: el 1986 ERC tenia la meitat dels diputats d'avui i vaig afrontar aquell repte. No és, ni vull que sigui, una escissió, sinó una decisió exclusivament personal que ja tenia presa feia temps" ha explicat Carod. A l'article ERC, 25 anys després, Josep-Lluís Carod-Rovira ha indicat que des del 1996 "hi hagué qui va dedicar-se a obtenir el control orgànic" d'Esquerra, uns actors que també van dedicar-se a fer "una obstaculització permanent" del seu camí cap a la direcció del partit.
"Per als militants i electorat d'ERC, només puc tenir paraules sinceres d'agraïment" ha sentenciat l'autor de l'article. "Ells em van permetre liderar un partit històric i fidel al país -ha continuat Carod-, i representar-lo al Parlament i al govern. Com tothom que pren decisions, vam cometre errors i jo el primer". En aquest sentit, l'autor de l'article ha dit que "creure que el procés s'havia accelerat més del que ho va fer, amb els resultats del 2003- 2006, pensar que tot el PSC havia avançat tant en el compromís nacional, com sí que ho havien fet alguns dels seus membres o bé menysvalorar la força de resistència a l'oposició de CiU i la seva incidència entre les nostres bases i entorn" van ser alguns dels errors.
Josep-Lluís Carod-Rovira també ha explicat que sota la seva responsabilitat es produí "l'alternança política, en lloc de fer de crossa dels qui havien governat sempre" per tal que "certs sectors socials assumissin més com a cosa pròpia les institucions catalanes, objectius que reforçaven la cohesió del país", una dinàmica que va permetre "aprovar l'Estatut nacional del 2005": "Crec que vam fer el que, honestament, havíem de fer, i la història ja ho jutjarà".
Tot i això, l'autor de l'article ha posat de manifest que durant els darrers anys "la discrepància política, la llunyania ideològica i la distància personal" amb els dirigents actuals d'ERC han arribat a un punt que "ha deixat sense sentit la meva pertinença a ERC, la militància en la qual dono per acabada". "A ERC hi tinc multitud d'amics -ha conclòs-, companys i moments irrepetibles. I els hi tindré. Continuaré treballant per fer possible una esquerra nacional plural, que vulgui governar el país sense complexos i dur-lo fins a la construcció del seu propi estat. No tinc cap dubte que [...] amb molts d'ells tornarem a coincidir en el combat de sempre."
