En un article a l'Ara Andreu-Mas Colell, afirma respecte la judicialització del 9-N i del fet que ell no estigui imputat i en canvi si ho estiguin Mas, Ortega, Rigau i Homs és "una decisió arbitrària i estrictament política. Una manifestació de quelcom molt pertorbador: la utilització de la justícia per part d'un govern que pretén limitar la lliure expressió d'opinions".
I afegeix al respecte que "No és un cas isolat. Tenim, per motius similars, processada la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i un bon nombre de responsables municipals (Montse Venturós, alcaldessa de Berga; Joan Coma, regidor de Vic; etc.) i de ciutadans. La sanció al jutge Vidal n'és un altre exemple. Veiem com, lamentablement, l'Audiència Nacional sembla que no vol que ens oblidem que és una derivació del Tribunal de Orden Público del franquisme. Però el més greu és que el Tribunal Constitucional, o, més ben dit, una majoria de vuit membres (confesso que m'estranya que no sigui de set), no fa escarafalls a l'hora de ser el braç executor del govern central".
Mas-Colell ens recorda que "No sempre ha estat així. Hi va haver un temps en què el Tribunal Constitucional va ser molt respectat i en què els seus membres eren majoritàriament juristes de gran mèrit i de gran ponderació. Era un tribunal que entenia que les ambigüitats del text constitucional demanaven una tasca interpretativa que consolidés l'equilibri polític a què s'havia arribat a la Transició".
Mas-Colell, també afirma "Se'ns diu que hem de respectar la justícia. Sona bé. Però si no se'ns respecta, ¿com podem respectar? Personalitzant, ¿com podem respectar un president del TC que només cinc anys abans de ser nomenat escrivia, entre altres perles, " El dinero es el bálsamo racionalizador de Cataluña " i que, encara més greu, no ha considerat oportú excusar-se'n? És incomprensible, i fora dels millors referents internacionals, que un nomenament així fos possible".
Respecte aquesta deriva judicialitzadoraa es pregunta Mas-Colell " Fins on pensen arribar? ¿S'adonen, els que l'han impulsada, dels límits d'aquesta via en el marc europeu en què vivim (afortunadament som a Europa, i que ningú es faci il·lusions: no hi deixarem de ser)? Són conscients d'on porta? En una democràcia, quan hi ha un conflicte entre el govern i els que practiquen la llibertat d'expressió entorn d'algun tema (religiós, cultural, polític, de costums...), i per més agut que sigui el conflicte, sempre acaba guanyant la llibertat d'expressió. Excepte, esclar, que es deteriori la democràcia: és el camí de Putin i d'Erdogan. I com que ni l'un ni l'altre tenen cabuda a la Unió Europea, he de concloure que la via repressiva de la llibertat d'expressió està condemnada al fracàs. Deixarà, però, moltes ferides que ens podríem estalviar".
I conclou Mas- Colell que "Diagnosticaven bé, dit sigui de passada, els que, des de les posicions més dures i intolerants, van criticar el govern central per "permetre" el 9-N. Efectivament, el 9-N es va poder fer perquè, per un moment, l'actitud del govern central va semblar ser la de no interferir en la celebració de l'exercici participatiu. Era l'actitud correcta i intel·ligent, la que hauria d'haver portat a admetre amb naturalitat la legitimitat del sobiranisme català. Però va ser només un moment. La inconsistència de canviar d'actitud a posteriori i de prendre la via morta de la repressió aprofundeix el precipici, trenca ponts i agreuja el conflicte. No serveix, en absolut, als interessos a llarg termini ni d'Espanya ni d'Europa"
