Per a Genovès s'ha posat " massa atenció en un punt que ocupa 9 línies i molt poca a les 16 pàgines que tracten de millorar, també, la qualitat de vida dels ciutadans catalans. "Tret del referèndum tot és negociable", diu l' operació diàleg. Com a lema de campanya, funciona. Però és fals. Rotundament fals. Si es llegeixen amb atenció les 45 reclamacions restants, un s'adona que el govern del Partit Popular no farà un gir de 180 graus. No, el farà de 360. És a dir, tornarà a la casella de sortida. I, mentrestant, entre anades i tornades de la vicepresidenta, anirem parlant de diàleg.¿Algú creu per un instant que l'Estat complirà els seus compromisos de garantir els drets socials amb el finançament adequat de la sanitat pública universal, la llei de la dependència, la discapacitat, l'abús infantil, el desenvolupament rural, l'acollida de refugiats, la integració de la immigració, la descentralització territorial del 0,7% de l'IRPF, la gestió del traspàs de les beques universitàries (pendent des del 1994), el finançament que li pertoca del cos de Mossos d'Esquadra, les polítiques actives d'ocupació?".

I continua enumerant els gruges "El Liceu, el MNAC i el Macba rebran de l'Estat l'aportació que els correspon segons l'Estatut d'Autonomia? ¿Deixarà el govern espanyol d'intervenir en els impostos aprovats per la Generalitat de Catalunya per augmentar els seus recursos: impost de dipòsits bancaris, taxa de recepta mèdica, impost nuclear, impost d'operadores de telecomunicació, impost de pisos buits, tots recorreguts davant del TC? ¿No interferirà en les lleis que el Parlament de Catalunya ha aprovat, per exemple sobre pobresa energètica, també anul·lada al Constitucional, o sobre el model d'escola catalana i la normativa sobre comerç o les lleis sobre l'esport? ¿Revisarà el Pla Hidrològic de la Conca de l'Ebre, que deixa sense aigua suficient l'últim tram del delta de l'Ebre? Tots aquests interrogants responen a les demandes fetes des de Catalunya".

També parla dels reiterats incompliments en infraestructures, la judicialització de la política i fins i tot dels Papers de Salamanca i acaba afirmant  "Resumint: el que es demana és que l'Estat compleixi els seus compromisos amb un finançament que s'ajusti a l'esforç que fan els ciutadans catalans amb els seus impostos, que no interfereixi en les lleis que el Govern i el Parlament aproven, que no envaeixi les competències exclusives de la Generalitat amb decrets llei i que respecti l'Estatut d'Autonomia. Doncs bé, ¿algú creu de veritat que és més realista, efectiu i vinculant aconseguir que l'Estat compleixi fil per randa els 45 punts restants? No i no".