"Un estado libre asociado o un freistaat no parlen de tu a tu a cap govern. El mot lliure , que exhibeixen al seu nom oficial, és, al contrari, la marca de la seva supeditació a una instància més alta".
El professor de la Universitat Standford, Joan Ramon Resina, ha lamentat a un article la ambiguitat d'alguns partits sobre la independència, ja que el PSC "s'enfonsa al sorramoll de la indefinició, que també és una manera de definir-se", i CiU "deixa anar globus sonda per trobar la fórmula retòrica que capti les emocions del moment".
A No jugueu amb els mots, Resina ha dit que perr obtenir l'estat propi caldria passar "del vague dret a decidir al jurídicament comprensible dret a l'autodeterminació" i ha continuat insistint en què CiU "ens té avesats a imaginar horitzons ambiciosos que després es queden en reivindicacions a la mida dels grups de pressió".
"Què vol dir estat propi en boca de CiU? ─s'ha preguntat─ Cal preguntar-s'ho perquè aquest serà molt probablement el nucli del programa amb què CiU buscarà la majoria absoluta. I no ens enganyem, en política el mot és la cosa. Per això el Tribunal Constitucional no va tolerar el mot nació ni al preàmbul de l'Estatut".
És gratuït dir que molts catalans no voldrien la independència perquè se senten emocionalment lligats a Espanya. Què vol dir 'emocionalment'?"
L'autor de l'article ha instat a oblidar "el tòpic que l'estat nació ja no té sentit al segle XXI" amb l'argument que "en podem prescindir tot salvant els mobles d'un edifici en ruïnes": "Convinguem, si voleu, que el raïm està verd i menystinguem els estats nació des d'una afectada superioritat de gent avançada i moderna. Però els organismes que regulen l'ordre internacional no reconeixen excepcions subestatals, per més adjectivades que estiguin. Un estado libre asociado o un freistaat no parlen de tu a tu a cap govern. El mot lliure , que exhibeixen al seu nom oficial, és, al contrari, la marca de la seva supeditació a una instància més alta".
Sobre els polítics, Resina ha dit que "pensar que les persones, amb la informació a la mà, es posicionarien contra el seu benestar i el futur dels seus fills és menystenir-les" i ha explicat que és "gratuït" l'argument que prediu que molts catalans "no voldrien la independència perquè se senten emocionalment lligats a Espanya": "Què vol dir emocionalment ? L'endemà de la independència Espanya encara serà on és ara i qui se senti emotivament implicat en aquella nació veurà que pot seguir sentint-s'hi".
"Cada cop són més els que saben que construir l'estat no adjectivat és l'única reforma que convé a Catalunya" ha conclòs, i ha dit que aquesta constatació "no es precipitarà en realitats pel sol fet d'insistir-hi". Resina ha sentenciat que el canvi vindrà d'aquells que "no veuen representats els seus interessos en els òrgans de decisió estatal" i de la seva "capacitat d'imprimir un ritme de canvi que no puguin ignorar els poders fàctics i els seus òrgans de creació i modificació de l'opinió".
