"Es pot desitjar la llibertat del teu país sense per això considerar que la nació sigui la qüestió més important".
l periodista Jordi Armadans ha entrat a l'article 'Es pot ser independentista sense ser nacionalista?', publicat a El Punt Avui, en el debat sobre si els dos termes haurien d'anar inexorablement lligats o no en el cas català. Armadans, a més de mencionar aquell independentista que "hi arribaria per pragmatisme econòmic"; parla d'un "independentisme no nacionalista des d'una identificació nacional catalana però que no comparteix una visió política nacionalista".
Entrant en detall, el periodista parla d'un independentisme que "estima el país, que no vol límits imposats al desenvolupament de les pròpies capacitats, que vol estar directament connectat al món, però que no comparteix l'exaltació 'nacionalista'". "En Cabré m'objectarà que el nacionalisme català, històricament, no s'ha centrat només en la identitat sinó que també ha construït país en clau econòmica i cultural. I que, en general, no se'l pot considerar un nacionalisme 'excloent'", diu Armadans, que, tot i estar-hi d'acord, detalla els múltiples significats que pot tenir el terme 'nacionalista' depenent del moment i el lloc on s'utilitza.
"Així, és possible o no ser independentista sense ser nacionalista? Crec que sí", afirma el periodista, que creu que "es pot desitjar la llibertat del teu país sense per això considerar que la nació sigui la qüestió més important. Et pot preocupar i ocupar l'alliberament nacional però, a la vegada, creure que la lluita contra la pobresa i la injustícia, la dignitat de la dona, la preservació del medi ambient o la solidaritat internacional són, com a mínim, tan importants com la independència".