I afegeix que "Davant d'aquest repte són comprensibles les dubitacions de les organitzacions socials i polítiques que fins ara han arrossegat el pes del combat per l'autodeterminació, sobre els riscos d'un pas enrere o els riscos de passos endavant estèrils" . I per tot això ens diu Huguet "Arribats a aquest punt de la diagnosi, les entitats que van començar el seu camí en la casella del dret a decidir però ja han passat pantalla cap a l'Estat propi, ara no estan ben posicionades per impulsar en solitari el debat constituent més inclusiu. En canvi tenen una acumulació de forces militants claus per activar i dinamitzar els processos participatius a tot el territori. És aquí on el paper de Reinicia pot ser determinant. Un paraigües transitori per aixoplugar en aquest camí fins al referèndum de ratificació constitucional a independentistes declarats (DiL, ERC, CUP, ANC, AMI, Òmnium) però també a totes les entitats del Pacte pel Dret a Decidir que inclouen els sindicats i les patronals, i també als segments polítics federalistes partidaris del referèndum a l'entorn de la força emergent de Podem o Barcelona en Comú".

Pel que fa al Govern afirma Huguet "ha de donar senyals que més enllà de l'horitzó constituent és capaç de marcar línies que afectin positivament a la quotidianitat de la gent. Mostrar pedagògicament les limitacions imposades per l'estat, però alhora obrir-hi el diàleg per a què es compleixin les seves obligacions . I també transparentar i revisar aquells errors de gestió comesos per anteriors Governs de Catalunya hagin estan protagonitzats per Esquerra o per CiU".

I finalment analitza la situació política espanyola de la que ens diu "El panorama espanyol tant enrevessat deixa però constància de quatre coses. U. A Espanya els partits del règim només es posen d'acord en oposar-se al referèndum de Catalunya. Dos. Paradoxalment sense Catalunya, el Congrés dels Diputats és ingovernable des de l'alternança. Tres. L'única força que aposta pel referèndum i un canvi de règim (encara que amb un programa econòmic i social un pèl naïf) està bandejada com l'independentisme. Quatre. Amb eleccions o sense, i amb un parell de passos endarrere de Rajoy i Sánchez, es prefigura com a única sortida, una gran coalició de facto que demostrarà la inviabilitat d'una sortida democràtica pactada a escala estatal".