A 'Escòcia, regió d'Espanya', publicat a La Vanguardia, Francesc-Marc Álvaro repassa el temor històric d'Espanya de reconèixer l'aparició de nous estats per por a un efecte contagi a Catalunya i Euskadi, arran de la notícia publicada per The Guardian sobre l'advertiment de la diplomàcia espanyola que vetaria la permanència a la UE d'una Escòcia independent.

"Per què, doncs, fa tanta por l'autodeterminació de les nacions petites?" es pregunta l'autor, que afegeix que "és cert que la modificació de fronteres era i és el gran tabú a Europa perquè evoca els pitjors i més dolorosos fantasmes del segle XX, però també és inqüestionable que, tres dècades després d'aquell desglaç nacional, el concepte clàssic de sobirania estatal s'esquerda en el marc d'una Unió Europa".  "Amb tot, no cal ser ingenus: -diu Álvaro- que les sobiranies es difuminin no significa que sigui fàcil ni immediat que una nació com Catalunya formi part de la UE sense passar per un actor intermediari que, a més, genera un dèficit fiscal insuportable".

Tornant a Escòcia, Marc Álvaro considera "obvi" que "la cultura política dels britànics no té res a veure amb la dels espanyols", i contraposa l'actitud de David Cameron, que "en comptes d'amenaçar o d'invocar unitats sagrades de la pàtria, mou peça [...] per tal que guanyi el no a la secessió i poder tancar així la qüestió. El que dèiem: l'Artur Mas del nou pacte fiscal s'assembla al pragmàtic Salmond, però costa veure en algú de Madrid la cintura de Cameron".