Així, per a Partal hi ha diversos punts al respecte que no es poden passar per alt: 1) "el cap de l'Oficina Antifrau diu al ministre, com qui no diu res, que en l'època del govern tripartit hi va haver unes 'puntes' en les subvencions, però que no els pot fer servir contra Esquerra perquè són allà on governava el PSC. I ja està. No passa res. Ni l'un ni l'altre no opinen que calga investigar el PSC. I, com és fàcil de comprovar, no s'ha investigat mai el PSC de res, en aquest àmbit" i 2) "irregularitats més que notables i que en qualsevol país implicarien la dimissió immediata de tots dos, com ara el tràfic de dossiers entre la UDEF, l'Oficina Antifrau i el Grup Planeta o el fet que el cap de l'Oficina Antifrau de la Generalitat passe, tot sol·lícit, al ministre d'Interior d'Espanya informació confidencial, que porta dins el seu maletí. Adéu a tots els principis d'independència institucional, de dret a la privadesa i de lleialtat als ciutadans!".

Pensa Partal  que "El fet és d'una gravetat monumental que reclama accions polítiques contundents i immediates. És evident que el Parlament de Catalunya ha de destituir sense cap mirament el cap de l'Oficina Antifrau de Catalunya i també és evident que Fernández Díaz hauria de plegar del ministeri".

I acaba amb contundència i indignació "Aquesta és una prova excepcional de l'estat que tenim. No únicament no tenim aquell estat neutral amb tots els seus ciutadans a què hauríem d'aspirar. Sinó que tenim un estat trampós, un estat delinqüent, que fa servir totes les clavegueres, sense cap rubor ni prevenció democràtica, contra el projecte polític legítim d'una part important dels ciutadans i contra dos partits legals que formen part del govern de Catalunya. Això és Espanya. Literalment. I això és el que de debò és molt gros i molt greu".