Josep-Lluís Carod-Rovira reflexiona a 'Defensa de la política', publicat a l'Ara, sobre les conseqüències a què pot desembocar l'actual descrèdit social que té la política.
"El descrèdit envolta la política. Mal vista per gairebé tothom, la gent s'ha avesat a la crítica contra els que s'hi dediquen, de dretes o d'esquerres, sobiranistes o unionistes". Així comença Carod-Rovira el seu article, per afegir que les crítiques arriben independentment de si el polític "és honrat com la majoria, o corrupte com la minoria, competent en el govern o incompetent".
En aquest sentit, l'exvicepresident de la Generalitat considera "injust que els casos de polítics corruptes siguin presentats no com el que són, l'excepció, i no com el que no són, la regla. És cert que hi ha hagut errors, que el fossat amb la ciutadania és profund, que el sistema està rovellat i que caldrà fer molts, molts canvis de fons i de formes per tornar a recuperar la complicitat i la credibilitat [...] Però fóra suïcida desacreditar, per norma i amb tota impunitat, la política, com si res. Què ens quedaria, llavors?".
Sobre els sous dels polítics, "alguns dels dards habituals", Carod-Rovira destaca que "són els únics que són públics i plenament fiscalitzables", a diferència d'altres professions. En aquest sentit, l'autor destaca que "en proposar a certes persones d'alt nivell, nom i prestigi, la seva incorporació a responsabilitats institucionals, aquestes van comparar el sou que tenien i el que tindrien en el càrrec i ho van tenir clar. Preferien la feina actual, ben vistos, respectats i amb sensació d'intocables, en comptes de passar a ser un ninot més de la fira, on el primer que passa s'atreveix a llançar-te una pilota".
Carod-Rovira considera que "pel camí d'ara, la política acabarà sent una dedicació de consideració marginal", i només voldrà fer política "gent mediocre que, a l'empresa privada, no hi duraria ni 24 hores; friquis amb prou vots per obtenir un escó, amb una idea potent o original, però sense cap projecte sòlid darrere; càrrecs orgànics que han fet carrera com a funcionaris de sigla i [...] gent amb recursos econòmics que s'ho prenguin com un divertiment o que creguin que, a la política, es podran fer la barba d'or".