En un article a la Vanguardia titulat "Confiança" Pilar Rahola reflexiona al voltant de Podemos de la que ens diu "Sobra dir que em sento allunyada d'aquest flanc polític, molt crítica amb alguns dels seus populismes desfermats, alguns dels seus deplorables amics internacionals i alguns dels seus conats messiànics".
Però també afegeix que "més enllà de les divergències evidents, és de noblesa reconèixer que per fi hi ha un interlocutor en l'arena política espanyola que no té problemes per afirmar el que, a Espanya, és una veritat històrica però mai una veritat política: que Catalunya és una nació; i que, com tota nació, té el dret a decidir el seu futur".
I afegeix al respecte que "La virtut de Podem és la claredat i falta de complexos amb què al pa l'anomenen pa, i del vi, en diuen vi. Després afegeixen que volen una Espanya unida, que cal trobar un encaix, etcètera, la qual cosa és del tot lícita i lògica. Però com a mínim els catalans podem escoltar en prime time polític un relat que no havíem sentit en segles: el respecte a la nostra condició nacional".
I a mode de conclusió ens explica Rahola "em diuen que Podem no és de confiança, que vigili la meva ingenuïtat i que, al final, aterraran al mateix lloc que tots: Espanya no es toca" i en relació a això ens diu "Tal vegada, però també és obligat fer una mica de confiança als qui s'han compromès a defensar una cosa tan difícil a les Espanyes. Fa quinze minuts Catalunya estava sola, i ara té un interlocutor que és central en la política espanyola. No és poca cosa, sobretot perquè introdueix el concepte de diàleg en una agenda política basada en la repressió. I aquest canvi és tan necessari per quedar-s'hi com per anar-se'n".
