D'aquesta manera ens diu Solé "Pedro Sánchez en la seva aposta per formar govern i no desaparèixer en un PSOE mig segrestat pels barons, addictes compulsius a les portes giratòries, ha descobert que el que li diuen de Catalunya els Girauta, Millo, Batet, Azua, Boadella i altres ressentits amb Albert Rivera com a cap de colla, no té res a veure amb una realitat d'il·lusió i pacífica convivència" i afegeix al respecte que "la gran sorpresa de Sánchez ha estat veure que els espanyolistes a Catalunya no estan en l'eix central de res, ni nacional, ni social, ni cultural. Que el seu suport en l'imaginari del país és només anar a la contra de tot i que tenen molt poc a dir respecte al futur d'aquesta societat des del punt de vista econòmic i del pensament, cosa que es pot veure al Parlament, amb C's –un coet teledirigit per interessos mesquins–, i el decreixement constant del PSC –avui només PSOE– i PP".

I conclou  "La realitat palpable és que Espanya avui és un fracàs històric i necessita reafirmar-se dia a dia encara que sigui sobre falsedats que, fa tot just quatre dies, li han caigut al candidat del PSOE Pedro Sánchez com un castell de cartes. Confidents de res real, funcionaris de partit o defensors només dels seus personals interessos. Miquel Iceta, professional de la política de fa gairebé 40 anys, ho va dir al conclau del PSOE a Madrid: "a C's en Catalunya los vemos diferente." És clar, al cap i a la fi, part del drenatge en vots del PSC ha anat a C's, que acapara el rebuig a la catalanitat com a eix social, cultural i econòmic del país. Els validos del passat han reviscut en uns personatges que hem de fabular tot explicant una realitat que no existeix. Sembla un pèssim negoci, no ho és mentre hi hagi incauts que acceptin l'engany".