Així,  per del Toro  des de Madrid "no saben el que poden esperar-se d'aquests catalans, és obvi que són capaços de qualsevol cosa -fins i tot de coses que ni ells mateixos s'havien atrevit a somiar" i  que demostra  "la impotència i el desconcert d'una política que, davant la intrepidesa de la catalana, resulta, tota ella, "vella política".

Creu també que "La societat catalana no està presa de la por, com ho està el conjunt de l'espanyola, atrapada en l'ansietat de "la unitat d'Espanya" amb el seu correlat de monarquia obligatòria i l'exèrcit de cua d'ull" i es pregunta "¿La política espanyola serà capaç d'aprendre la lliçó? ¿Serà capaç de formar un govern progressista sobre aliances? ¿O quedarà atrapada en els límits imposats, les pors, les pressions?".

"L'acord per investir un president és un triomf polític del sobiranisme perquè recupera el control del joc. Pot ser que la política espanyola ofereixi un referèndum o no, ja ho veurem, però no n'hi haurà prou que la ciutadania pugui acudir a les urnes un dia: l'empoderament de la societat catalana no té marxa enrere. M'és impossible imaginar una Catalunya com la de fa cinc anys, una comunitat autònoma espanyola i prou" afegeix l'escriptor.

Del Toro afirma que "El sobiranisme no té prou base social per concloure el seu projecte, però sí que té base legal i, en aquest moment, iniciativa política per seguir conduint-lo"  i creu que "En algun moment hi haurà d'haver un diàleg i una negociació amb algun govern espanyol i s'establirà algun acord que reconegui alguna forma de sobirania política a Catalunya" i que en algun moment Espanya haurà d'afrontar "que està sotmesa a poders centralistes que utilitzen la seva por, la seva falta de sentit cívic, el seu nacionalisme paralitzant i la seva falta d'amor per la llibertat".

I acaba "Algun dia els espanyols comprendran que "la unitat d'Espanya" no només és una presó de països sinó també un parany per a les aspiracions de justícia i llibertat".