En un article a l'Ara, Joan Manuel Tresserras,repassa alguns dels últims esdeveniments polítics com la candidatura de Trump o l'ascens de l'extrema dreta arreu d'Europa i es pregunta al respecte "¿És que l'esperpent i el populisme polítics són la broma de l'era del coneixement i la revolució digital? ¿Per què algunes de les pitjors aberracions polítiques actuals disposen de cobertura legal i coartada democràtica?"
¿Per què algunes de les pitjors aberracions polítiques actuals disposen de cobertura legal i coartada democràtica?". I afegeix que "El canvi d'era que encara vivim s'articula al voltant d'un nou model de desenvolupament que atorga un paper central a la globalització del capital i dels mercats i a la subordinació de la política, la cultura i el coneixement a la lògica de la maximització dels beneficis econòmics i la seva acumulació centralitzada. L'apoteosi de les desigualtats. Com a conseqüència de la necessària adaptació dels ecosistemes locals de comunicació i cultura -els mitjans, el seu funcionament o els models de negoci i de remuneració del treball- al nou entorn tecnològic, el poder econòmic ha aconseguit el control de les principals xarxes i empreses d'informació i de producció de continguts. Les que operen a escala global disposen de gran capacitat inversora i prescriptora, i estableixen els formats, els llenguatges i els estils estàndards de la cultura. Els llenguatges i estils que gairebé tots acabem seguint. Els que incorporem als nostres automatismes expressius i ens condicionen el gust. Aquells que són immediatament utilitzats per les multituds que participen en les xarxes socials més vastes. Així, per Tresserras "Denunciar la creixent capacitat de dominació cultural que el poder econòmic ha assolit és perfectament compatible amb el reconeixement dels usos alternatius que, sistemàticament o esporàdicament, grups de persones actives i conscienciades en poden fer. La clau és el balanç d'efectes i resultats que en podem fer. Hi ha una complexa confrontació d'interessos a escala global. Els detentors i administradors del capital s'han pres molt seriosament la batalla. Com mai abans. Tenen una política potser plena de nyaps i de contradiccions, però l'executen implacablement. I marquen les línies a seguir pel desenvolupament científic i tecnològic de més valor estratègic. Només cal mirar les orientacions dels programes de recerca de les grans institucions; privades i públiques"
Raona Tresserras que "Cada cicle de canvi històric accelerat -sigui quin sigui el seu principal factor desencadenant- comporta modificacions en els sistemes econòmics i culturals. Les mutacions econòmiques i culturals solen ser rellevants com a causes fonamentals dels canvis i, alhora, n'acullen i en concreten les conseqüències. I cada vegada que es perceben transformacions econòmiques i culturals significatives podem identificar també la corresponent reorganització social del poder: canvia la política".
I conclou "El domini directe que té el capital financer global sobre els eixos principals del sistema informatiu, cultural, de comunicació i d'entreteniment és l'instrument privilegiat a través del qual aquest capital s'imposa als sistemes polítics i de govern locals. Un resultat d'aquest procés és la degradació de la qualitat democràtica de les nostres societats i el desprestigi de la política. Però només des de l'acció política i l'esforç de regeneració democràtica es podrà canviar la tendència. Per això és tan greu que les esquerres europees s'hagin quedat sense política per fer front al capital. O que, més a prop, renunciïn a constituir majories disponibles i a posar en marxa les transformacions que tenen a l'abast, a l'espera d'una inversemblant mutació genètica de l'Estat".
