com si hi hagués uns territoris -València, per descomptat; però també Catalunya i les Balears- que per alguna raó tinguessin una mena de propensió cultural, o qui sap si fins i tot genètica, a la corrupció".

Així,  afegeix "no crec que fos paranoic interpretar-lo. Si fa no fa es deia que els territoris mediterranis de la península, València, Balears, Catalunya, d'una cultura de mercaders i comerciants, d'una cultura diguem-ne fenícia o judaica de ports de mar dedicats al comerç i a l'intercanvi, tindrien la moral laxa del mercader, la moral del diner, de la cobdícia, de la manca d'escrúpols i la picaresca a l'hora d'embutxacar-se els quartos". I d'altra banda ens narra com això es lliga de forma interessada amb "una altra insinuació de passada, la defensa de la seva identitat cultural, amb la llengua pròpia inclosa, no seria altra cosa que la sublimació o el camuflatge de la defensa d'aquesta cultura de mercaders de màniga ampla, fatalment cleptòmana".

I al respecte de tot plega es mostra contundent "La insinuació, si la vaig entendre bé, és una autèntica collonada. No resisteix cap estadística ni cap mapa sobre l'abast real de la corrupció. No s'aguanta per enlloc. Però fa mal. Certament, i que ningú no llegeixi el que no és, la corrupció és repugnant i injustificable. Però aquest joc de contraposar la corrupció de la vida urbana, burgesa i moderna amb la rigidesa moral dels grans principis, sobretot religiosos, de tota la vida, d'abans de la modernitat, no és nou, té precedents il·lustres que han portat a situacions catastròfiques".

I acaba "Podríem aspirar a no haver de triar entre corruptos i pendejos? A no haver de caure en mans dels integrisets de la santa inquisició quan fugim, amb tota la raó, de la corrupció?"