En un article a la Vanguardia la periodista Pilar Rahola critica la instrumentalització de la justícia "Cada data catalana té el seu àlter ego transmutat en desenes de policies entrant en cases marcades, hores de registre com si haguessin trobat
l'or de Moscou, especulacions més fumejants que consistents i soroll de rumor, que és el rumor del soroll".
Almenys en diu Rahola "només per dissimular podrien evitar tanta obvietat i semblar una mica menys intencionats i una mica més independents".
Tot i aquestes consideracions afirma "amb tot això dit, i amb les casualitats i intencions fora de l'armari, el cert és que l'armari dels Pujol sembla molt ple de cadàvers" i es pregunta Rahola "Què punyetes ha fet aquesta família durant anys?, com han arribat a aquest punt d'abús?, tan impunes s'imaginaven? I, sobretot, l'home anomenat Jordi Pujol, activista de Catalunya des que tenim record, passat per la presó del franquisme més dur per defensar els seus ideals i (més enllà de les crítiques) notable polític català... com ho va permetre?, tan feble era amb la família?, mai no va imaginar que li esclataria a la cara?"
I conclou "Sigui com sigui, l'home que va lluitar per Catalunya i la va governar durant dues dècades acabarà sent el responsable del mal més sever que se li ha fet a la imatge catalana. Trist final per al polític. Final buscat per a l'home".
