"La idea d'establir juntes electorals de composició mixta (juristes i acadèmics) va ser una bona idea, però potser una composició més equilibrada entre professionals de diferents disciplines donaria millors resultats".
El catedràtic de Ciència Política de la UPF, Ferran Requejo, ha criticat les juntes electorals i la seva eficiència a un article publicat a La Vanguardia en el qual ha sentenciat que hi ha "massa juristes (de tradició continental) per resoldre problemes empírics de pràctica política": "La tradició jurídica del context anglosaxó, més aferrat a la pràctica, sembla funcionar millor".
A Partits, mitjans i juntes electorals, Requejo ha dit que "l'experiència mostra que les juntes electorals estableixen decisions deficients" perquè en situacions concretes "els falla l'hermenèutica". En aquest aspecte l'autor de l'article ha dit que darrerament "hem assistit a decisions francament qüestionables" d'algunes juntes electorals, com "la prohibició de concentracions en la jornada de reflexió [...] o la recent decisió d'obligar un canal de televisió a acceptar el candidat que decideixi el partit".
"En algunes decisions de les juntes es troba a faltar una perspectiva molt més contextual, menys aferrada a la literalitat d'unes normes que, de vegades, són tècnicament deficients" ha sentenciat Ferran Requejo, i ha insistit en l'aspecte que "falla l'hermenèutica" de les juntes per tal d'"atendre a una mena de mitificació de la norma, més que a la resolució del fons del tema".
