"És l'hora d'una clara internacionalització. Però, sobretot, és l'hora del lideratge. D'un lideratge de volada. Amb mentalitat d'estat".
El professor universitari i catedràtic, Ferran Requejo, ha alertat a un article que les institucions i els partits que donen suport al procés tenen davant seu el "repte de lideratge més important de les últimes dècades" i que aquest es pot presentar "a partir de tres escenaris diferents". "Senyors i senyores dels partits, evitin esdevenir la baula dèbil del procés! Utilitzin conjuntament els llums llargs, pensin des d'una política de país, i no des de la ideologia, la mera moralitat o els interessos particulars. I marginin l'ús del retrovisor de la desconfiança entre vostès. El món ens seguirà mirant intensament en els propers mesos. Cal fer-ho bé" ha conclòs.
"1) La consulta del 9-N. Perquè fos efectiva per a la desconnexió caldria fer-la amb totes les garanties legals i procedimentals que legitimin el seu resultat. Sense aquestes garanties el resultat seria significatiu, però també fàcilment deslegitimable (dificultats logístiques d'implementació, participació insuficient, escepticisme internacional). Cal calcular bé costos i beneficis" ha indicat.
L'autor de l'article Desconnexió: l'hora del lideratge ha sentenciat que una radicalitat dels partits podria ser "un indicador d'ingenuïtat estratègica" i ha alertat que les pràctiques d'insubmissió "serien un senyal clar de la determinació ciutadana, però previsiblement no despertarien accions de suport dels governs d'altres democràcies i de la UE". El segon escenari previsible per Requejo són les eleccions al Parlament amb sentit plebiscitari: "En aquest cas cal haver estudiat bé la conveniència d'establir si és millor que, com a mínim CiU, ERC, ex-PSC, independents, etc., es presentin en una llista única o en llistes separades. Primer vindria la legitimitat del vot ciutadà en favor de la independència, després la desconnexió institucional".
Sobre les eleccions, Requejo ha continuat: "Es requeriria una mobilització continuada de la societat, una intensa campanya internacional que mostrés la impossibilitat de resoldre la situació a la britànica, diguem-ne, i decisions amb incidència també internacional. En aquest escenari seria convenient un Govern políticament tan ampli com fos possible, així com la majoria parlamentària que li donés suport".
FInalment l'autor de l'article ha esmentat el darrer escenari: "Finalment, la ciutadania podria votar en referèndum després que les institucions catalanes haguessin dut a terme la desconnexió política. És un escenari més arriscat, ja que no comptaria amb una legitimació prèvia de caràcter electoral. Però és un altre escenari possible i cal no descartar-lo".