"Una [llista] podria agrupar votants de CiU, ERC ex-PSC, mentre que l'altra podria maximitzar votants de la CUP, ICV, Procés Constituent. Ambdues poden treure vots també de l'abstenció".
El professor de la UPF, Ferran Requejo, ha dit a un article que les properes eleccions al Parlament seran "especials" perquè "substituiran el referèndum que l'Estat no permet", per la qual cosa ha dit que els partits catalanistes "han de mostrar que no són mers punts euclidians" sinó que han de mostrar "que tenen "magnitud", congruent amb el moment històric actual".
"Des de la perspectiva independentista --ha continuat-- les eleccions estaran presidides per dos objectius: establir un resultat favorable que sigui entès nítidament per la col·lectivitat internacional, i maximitzar el nombre de vots i d'escons al Parlament. I aquesta maximització requereix dues condicions: que tots els independentistes se sentin còmodes en el moment de votar una llista concreta, i que es capti un nombre important de vots del grup de ciutadans encara indecisos (i que poden ser decisius)".
Sobre això Requejo ha volgut matisar les característiques de Catalunya: "És un dels països europeus més plurals --més que, per exemple, Noruega, Àustria o Portugal--. Els partits expressen i canalitzen aquest pluralisme vers les institucions. Comptat i debatut, crec que una sola llista transversal i unitària no resulta possible atesa la composició electoral i dels partits a Catalunya".
Requejo ha argumentat que el país és molt plural "per presentar només aquesta opció" i ha insistit en què "potser resulta més convenient la presentació de dues llistes (més llistes faria perdre nitidesa al resultat)". "Una podria agrupar votants de CiU, ERC ex-PSC, mentre que l'altra podria maximitzar votants de la CUP, ICV, Procés Constituent. Ambdues poden treure vots també de l'abstenció" ha sentenciat.
Sobre això Requejo ha conclòs que el país té recursos humans i materials "per constituir una democràcia de qualitat adequada als nous temps, amb altes cotes de benestar, i oberta i solidària internacionalment tant en termes socioeconòmics com culturals i nacionals", motiu pel qual ha conclòs que el sobiranisme "està guanyant la batalla de la legitimitat interna, però li queda per guanyar les de la facticitat i la legitimitat internacional".