Miquel Sellarès

Sellarès també demana que aquest sigui una eina clau en les relacions entre policia i societat. Partint de la base que "el model policial català, el que es va intentar menysprear i, fins i tot, destruir durant molts anys, s'ha consolidat" Sellarès afirma "avui la policia de Catalunya -llegeixi's policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra i policies locals- és una realitat imparable, que abasta tot el nostre territori nacional a nivell del Principat, i que irradia professionalitat, competència i excel•lència a la resta de cossos policials de l'Estat i, a més a més, comença a obrir-se camí a nivell europeu i internacional."

I, en la mateixa línia, assevera "tot i els enemics que té el nostre model policial, que en té, avui aquest model ja no té marxa enrere. Però té una gran assignatura pendent, sobre la qual han anat equivocant-se successivament tant els governs del pujolisme com els del tripartit. També té dificultats l'actual govern de CiU en aquest punt, en les relacions dels nostres cossos policials, de l'aparell de seguretat integral del país, amb la societat".

Gran part d'aquesta culpa la té el fet que hem estat "gairebé 50 anys sense un model policial propi i, pitjor encara, d'una relació d'ocupació i opressió dels cossos de seguretat de l'Estat sobre la societat catalana, cosa que ha anat generant en els catalans un ADN de resistència i rebuig als uniformes i a tota mena de cos policial". I per aquesta raó diu que "queda molt per fer, perquè l'acomplexament i el distanciament va ésser molt profund i una societat com la catalana, amb segles d'opressió, no deixa de mirar de reüll el ciutadà o la ciutadana d'uniforme que la vol servir", raó per la qual "el nostre govern i la societat en general han d'entendre que hi hagi sectors d'avantguarda i de lluita del nostre país que encara veuen molt distants els membres de la policia de Catalunya i les seves maneres de fer".

Per a Sellarès, a més, s'han comès errors greus, "al capdavant de la nostra policia en els darrers anys s'hi col•loquen dirigents polítics que volen fer amb la policia experiments socials, el problema encara es fa molt més gros". De manera que "no només perjudica tota la societat i la seva nul•la relació amb el projecte d'un model policial català, sinó que també fa mal, de manera important, en el sentit que encara avui allunya d'incorporar-se a la policia de Catalunya molts joves que no veuen clar el projecte, les maneres de fer i l'estratègia de la nostra policia. Fet que ha provocat que en les promocions més recents de la policia de Catalunya siguin absents alguns sectors socials que li haurien donat més intel•ligència pròpia".

Sortosament, Sellarès es mostra optimista i afirma que "l'anàlisi que estem fent avui és compartit per una bona part de la direcció política i dels comandaments de la policia de Catalunya, i tot plegat ha generat que una iniciativa històrica -crear una Escola d'Estiu que permetés que la nostra policia i els altres cossos de seguretat del país es poguessin barrejar, discutir i dialogar- s'hagi posat en marxa aquest any, els primers dies de juliol, a la seu de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya a Mollet del Vallès. És aquesta una primera pedra, modesta, amb no gaires mitjans, però que representa quelcom molt important: la voluntat de retrobament del model de seguretat pública del país amb la ciutadania, el món universitari i la nostra classe política".

Assegurant que "el passat dia 4, el conseller d'Interior, Felip Puig, i la directora de l'Institut de Seguretat Pública, Núria Aymerich, van començar un camí que tampoc no hauria de tenir retorn, el de trencar el tòpic que l'Institut de la Seguretat Pública de Catalunya, el que jo anomeno, en el cas de la Policia de Catalunya, l'Escola Nacional de Policia, no serà una eina, una vegada acabades les promocions, per devaluar, sinó tot el contrari".

I és en aquest punt on Sellarès afirma que "l'eina més important és i serà l'Institut de la Seguretat Pública de Catalunya, el qual ha de tenir uns pressupostos més dignes i unes reformes estructurals que permetin col•locar l'escola al segle XXI". A més, recorda "que pràcticament no s'hi ha fet cap ampliació des del 1992 i caldria col•locar-la com a eix vertebrador dels nostres cossos de seguretat. No es tracta, com s'ha pensat fins ara, de formar noves promocions solament, que també, però això tindrà un límit i el que cal començar a plantejar seriosament és una gran operació de reciclatge de tots i cadascun dels membres de la policia de Catalunya. Una feina de molts anys per a l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya".

Per aquests motius, l'Escola d'Estiu és tant important, perquè relaciona "la societat amb els nostres cossos policials. Aquest any la representació de fora dels àmbits policials ha estat encara modesta. S'hi ha trobat a faltar una gran part dels responsables polítics de policia i seguretat en ajuntaments i els membres de la comissió de seguretat i justícia del nostre Parlament. I -per què no dir-ho?, també és un dels principals problemes que tenim- la presència de molts periodistes i analistes de seguretat. Molts d'ells s'han perdut la gran oportunitat de conèixer les aspiracions, els plantejaments i els problemes del nostre model policial".

El President del CEEC conclou l'article afirmant: "Hem fet un pas endavant més, i ens n'hem de felicitar. Aquest any, però, s'han comès errors també, que ens han distanciat de la societat. Caldrà que l'eina de l'Escola d'Estiu i el treball del dia a dia dels nostres professionals configurin un nou marc de relació entre la societat i la seguretat que representa la nostra policia".