Barcelona · L'historiador Joan B. Culla reflexiona, en un article a l'Avui, sobre l'antisemitisme, les protestes contra el Pla Bolonya i la llibertat d'expressió. Culla creu que d'un cert temps ençà són perceptibles, en el si de moviments, plataformes i mobilitzacions per altra banda ben legítims -contra la guerra, a favor del poble palestí, contra el pla Bolonya, etc.-

actituds i conductes obertament totalitàries, "si bé disfressades amb un embolcall, amb una retòrica d'esquerra antisistema".

A les universitats catalanes, durant aquest curs, "n'hem tingut exemples abundants: ocupacions de facultats i vagues estudiantils imposades de manera coactiva per piquets que no representaven ni l'1% de l'alumnat afectat"; etc. Culla posa dos exemples de casos d'antisemitisme a Catalunya. Un d'ells és la protesta que la Plataforma Aturem la Guerra va dur a terme, el passat 28 d'abril a Girona, per tal de reclamar el boicot a l'Estat d'Israel. La protesta va tenir lloc davant de la Llibreria Sefarad, un comerç particular al cor del Barri Vell gironí que ven llibres i altres objectes relacionats amb la història i la tradició jueves. Culla recorda que "en les octavilles que els manifestants repartien s'hi "denunciava" que l'esmentat comerç té llibres "que són propaganda sionista" i s'hi diu, comminatòriament, que "cal clarificar l'oferta cultural de la Llibreria Sefarad". En aquest sentit, assegura que "deixebles tal vegada inconscients del doctor Joseph Goebbels, els joves activistes (que no porten camises brunes i corretjams, sinó kúfies palestines) es consideren, doncs, amb autoritat ideològica i moral per decidir quins llibres són d'història i quins de propaganda, quins són bons i quins dolents. I proposen de forma oberta censurar, expurgar (cremar al carrer encara no...) els productes culturals que, dins la més estricta legalitat democràtica, ofereix un establiment privat, a fi d'eliminar-ne aquells que contradiguin la seva dogmàtica veritat". Segons Culla, "és exactament allò que feien els nazis a l'Alemanya dels anys 30, abans de començar a fer coses pitjors". 

Segons Culla, aquest cas resulta impactant perquè "amb l'excusa de criticar o denunciar l'Estat d'Israel, cauen en la judeofòbia explícita, en l'antisemitisme de manual". Però el problema és més extens: "els atacs contra el pensament lliure, la criminalització del discrepant, el rebuig de la llibertat d'expressió si aquesta no es posa al servei del dogma progre o esquerranós de torn, la tendència a organitzar actes de repudio per l'estil dels que s'escenifiquen a la Cuba castrista contra els dissidents, totes aquestes coses han començat a adquirir entre nosaltres carta de naturalesa, a ser acceptades, disculpades o minimitzades per sectors considerables de l'opinió publicada. I això hauria d'inquietar qualsevol demòcrata conseqüent".

s per tot plegat que afirma que, "no es tracta de fer alarmisme al voltant de l'ou de la serp", sinó que "simplement convé subratllar que a la llum de la història, que les èpoques de crisi econòmica i social engreixen tant els reflexos i els discursos totalitaris com el seu poder de seducció".