Barcelona ·
Aquesta afirmació l'ha feta el sociòleg Salvador Cardús en l'article "Toques de confianza" de La Vanguardia, on analitza la situació de pessimisme que viu la societat catalana. L'autor explica que "alguns analistes ha considerat que l'arrel de la incertesa catalana està en la constatació que Espanya, en alguns aspectes, ha superat a Catalunya". Una consideració que per Cardús, no és certa ja que obvia que "part del progrés espanyol s'ha produït gràcies a Catalunya i contra Catalunya". "s a dir -ha seguit- amb la nostra solidaritat i el seu anticatalanisme".
L'autor constata que a Catalunya, abans ja de la crisi, "es té consciència de viure temps d'incertesa en tant que país". Però, per Cardús, "tenir consciència d'alguna cosa no significa que la percepció que ha portat a aquest estat ni les conclusions que es deriven d'aquest s'ajustin exactament a la realitat". I és que el sociòleg creu que la situació objectiva actual no es correspon amb l'estat d'ànim que regna entre els ciutadans, però a la vegada alerta que el que és "greu és que [...] 'allò que es defineix com a real, és real en les seves conseqüències'" i, per tant, "el pessimisme produeix, inevitablement, decadència".
"Particularment -diu l'autor, fent referència al pessimisme català- la tesi de l'acovardiment davant una Espanya imparable em sembla pueril per explicar tanta insatisfacció", tot i que "sí que és cert que la incertesa ha produït una falta radical de confiança". "Ja no estem segurs -continua Cardús- de si la voluntat de ser nació [...] continua sent una expressió majoritària en el poble català. I donem per descomptat que no existeixen liderats ni estratègies per sortir dels desafiaments més immediats, com el finançament o els recursos al TC". Això porta a que cada dia s'estiguin "pronosticant mals auguris pel futur de la llengua catalana, de l'educació, de l'empresa", entre d'altres.
En aquest context de pessimisme, l'autor explica que acaba de publicar-se el llibre Toc d'Alerta, una conversa entre els expresidents Pujol i Barrera, guiats per Salvador Cot. "El llibre -diu Cardús- quedarà ja sempre com a testimoni excepcional de l'estat d'ànim actual". "Els dos coincideixen en la gravetat del moment", diu l'autor, així com també en la "crítica al populisme de la 'cultura del no'" o "els dubtes d'ambdós sobre el que pot significar des del punt de vista nacional el pas d'una Catalunya de sis a vuit milions de catalans". Pujol i Barrera, "dos homes incansables i de profundes conviccions nacionals [...] també es confessen pessimistes", diu el sociòleg.
Per l'autor, el llibre Toc d'Alerta és un "testimoni de la incertesa" actual, però també "marca el punt final d'aquest enfonsament moral". "En la meva opinió, Toc d'alerta arriba molt a temps", explica Cardús, ja que hi ha una sèrie de canvis que remarquen el principi de la fi d'aquest període. Posa d'exemples d'aquest canvi el fet que Pujol i Barrera "hagin acceptat aquest diàleg amb tanta franquesa" o que "la societat civil fos capaç de participar la setmana passada a Esade a un acte comú a favor de l'educació".
"La Catalunya dels 8 milions -explica Cardús, finalitzant l'article- que serà diferent a la inventada per Pujol i de la desitjada per Barrera, encara està per imaginar". "Però existeix un fons de país amb voluntat clara no sols de salvar la llengua, sinó de fer-la servir per tenir veu pròpia al món. I l'inici del gir que reclama Heribert Barrera per seguir sent un sol poble el tindrem des d'ara mateix. Del que estem farts és de tant pessimisme", conclou.
