Barcelona ·
Aquest és l'objectiu que, per Salvador Cardús, ha de tenir la manifestació que es faci contra la sentència del TC sobre l'estatut. En l'article Sobre la manifestació', l'autor afirma que la marxa no pot pretendre "que es retiri la sentència", sinó que ha "d'esdevenir un acte d'afirmació nacional dirigit principalment cap als mateixos catalans. Sobretot, -afegeix- cap als que no hi hauran vingut".
Després de confirmar la seva assistència a la futura manifestació, tot i no ser-ne partidari -"l'opinió és individual, però el compromís és col·lectiu"- Cardús explica que la marxa "ha d'assenyalar una voluntat positiva de futur. No: -continua- jo tampoc no el volia, aquest Estatut que, a manca d'un altre qualificatiu, hauria de ser conegut com el de la vergonya", a causa de les retallades de PSC i CiU, les mentides de Zapatero, el ribot de Guerra i "els dubtes covards d'ERC". I afegeix que "aquest Estatut no el volia perquè, precisament, ens retalla el futur. Ara bé: mentre aquest sigui l'Estatut al qual de moment s'ha resignat democràticament i en referèndum el meu país, doncs és el meu".
Amb aquest pretext, doncs, no es pot parlar "d'una manifestació a favor de l'Estatut de la vergonya", sinó que el seu "lloc comú" ha de ser el d'"expressar la voluntat positiva de superar un model polític que permet la intrusió en una decisió presa en referèndum pels catalans". Cardús recorda, però, "que ja sabíem que aquest tribunal té el dret a dir-hi la seva. Les regles de joc eren clares i segons quines lamentacions -especialment dels qui les van acceptar d'entrada-, ara són farisaiques. Es va acceptar de jugar amb les cartes marcades en un casino que es diu Espanya".
En aquest sentit, el sociòleg afirma que "el TC té tota la legitimitat espanyola per potinejar l'Estatut, i discutir-ho ara és de mal perdedors", ja que "nosaltres no som sobirans i als ulls d'Espanya no som una nació amb dret de decidir". Per tant, "la manifestació només pot ser per expressar la voluntat de desbordar aquesta legitimitat espanyola".
Per Cardús, tot i que la marxa "no ha d'excloure ningú", "ha de quedar clar que es lidera des de la societat civil, no des del govern ni de cap altre àmbit oficial. A títol individual, -continua- els representants polítics en actiu, que facin el que la consciència els digui i la decència els permeti. Ara bé, i penso particularment en els que són al govern, si us plau, que no posin les mans a la pancarta de la capçalera de la manifestació. No es pot repicar i anar a la processó".
El més important, per l'autor, ha de ser l'endemà de la manifestació. Cardús diu que cal ser conscients que no canviarà la sentència per la marxa i, per tant, el seu objectiu ha de ser el "d'esdevenir un acte d'afirmació nacional dirigit principalment cap als mateixos catalans. Sobretot, cap als que no hi hauran vingut". I, evidentment, "res de proposar concerts econòmics o de reformar la Constitució. No sortim amb velles cançons. I prou preses de pèl: després de l'experiència de l'Estatut, perquè hauríem d'esperar un canvi constitucional favorable o un concert econòmic?". Per tant, la manifestació "ha de donar-nos una més àmplia oferta electoral radicalment sobiranista a les properes eleccions i ha de propiciar un creixement espectacular del vot compromès amb la llibertat dels catalans. Aquest ha de ser el veritable i principal objectiu, i aquesta serà la mesura del seu èxit".
