Barcelona · Aquesta és la conclusió de l'article "Sindicalisme nacional" publicat a l'Avui, on arran del congrés confederal de la Intersindical-CSC, celebrat aquest cap de setmana a Barcelona, l'autor reflexiona "sobre una de les grans assignatures pendents del nacionalisme català: la conformació d'un sindicat nacional potent". Per Muñoz, "el principal obstacle és la manca de voluntat política clara per apostar per un sindicalisme nacional", més enllà de les raons històriques, com el fet que durant la transició es blindés "un model sindical conformat per dues grans centrals sindicals" que fa "molt difícil" que noves opcions puguin "treure el cap".

Muñoz explica que, "per raons diverses, i complexes, durant el període en què es va conformar l'actual sistema sindical català -entre el tardofranquisme i la Transició-, l'hegemonia al si de la classe treballadora catalana corresponia de manera molt clara a l'esquerra d'arrel estatal". "Malgrat tot -explica l'autor- els sindicats i les formacions polítiques majoritaris llavors entre els treballadors catalans [...] van tenir un paper sens dubte positiu en la preservació d'allò que coneixem com la unitat civil del poble català".


Tot i això, afirma l'articulista, actualment el panorama social "ha canviat molt i els fantasmes de fractura social són cada vegada més llunyans". A més a més, "el catalanisme ha anat superant etapes i avui els reptes del país exigeixen respostes cada vegada més desacomplexades, com demostra el creixement del sobiranisme". s per això que, segons Muñoz, el fet que actualment no existeixin "sindicats propis i sense lligams estatals és cada vegada més un dèficit a corregir", ja que "l'actuació de CCOO i UGT en la crisi de les infraestructures d'ara fa un any" és, per a l'autor, "una mostra evident dels límits del sindicalisme d'obediència estatal".


Tot i que el context actual mostra certes condicions positives per al sindicalisme nacional, "és cert que afrontar aquest dèficit té una enorme dificultat". Especialment, diu Muñoz, "per l'entramat institucional configurat a partir de la Transició, que va blindar un model sindical conformat per dues grans centrals sindicals" que monopolitzen l'espai sindical. Però l'autor explicita que el principal obstacle és, ni més ni menys, "la manca de voluntat política". No apostar pel sindicalisme nacional és, per l'independentisme, "un greu error estratègic".