Barcelona · L'exvicerector d'estudiants i política lingüística de la UB, que acaba de deixar el càrrec, afirma en una entrevista a El Punt que no se'n va "satisfet" ja que encara no s'ha aplicat l'acord del Cosell Interuniversitari de Catalunya (CIC), pel qual es demana el nivell C de català als professors universitaris. Tot i això, Matas ha explicat que encara confia en Huguet i Palmada perquè "s'apliqui l'acord", tot i que "encara no s'ha fet el pas ferm i decisiu de desplegar l'article 6.4 de la llei d'universitats de Catalunya".



"No pot ser -ha afegit Matas- que diguem que les lleis s'han de respectar i quan fan referència a qüestions relacionades amb la política lingüística no ho fem". I això, segons ell, "és el que està passant a les universitats amb la qüestió del català", ja que en "aquests moments no hi ha cap universitat, tret de la UB, que estigui disposada" a aplicar l'acord. Un fet sorprenent, ja que aquest va ser "pres per unanimitat" i ara els rectors diuen "que no val i que esperen que els obliguin per decret".


Responent als qui diuen que l'exigència del nivell C de català pot suposar "tancar-se al món" i perdre capacitat científica, Matas ha respost amb dades comprovables: "la UB demana el nivell C des del 2004 als professors", i "des que ho hem demanat fins ara som la universitat que més professors estrangers ha contractat". D'altra banda, i "pel que fa a la cientificitat, des del 2004 no només hem anat pujant en els rànquings, sinó que hem passat a ser la primera universitat en producció científica de tot l'Estat".


L'exvicerector, doncs, considera que hi ha certa hipocresia quan es tracta de defensar el català ja que "no s'està complint ni la llei d'universitats ni tampoc l'article 35 de l'Estatut que garanteix els drets dels alumnes a usar el català". "De vegades -ha afegit- es fa una defensa abstracta de la llengua catalana i després ningú no fa res per defensar-la".


Pel que fa a l'estat de salut del català als centres universitaris, Matas ha advertit que "en l'àmbit de la investigació" el seu ús "està en clar retrocés", per un fet evident, i és que no es pot "defensar la llengua pròpia i al mateix temps penalitzar la recerca que es fa en català". En aquest sentit, Matas ha posat exemples més concrets: "ningú pot tenir un itinerari curricular fet en català i reconegut oficialment", i les "publicacions fetes en català no tenen cap importància en el currículum universitari". Fets com aquests, segons Matas, són molt greus "en un estat constitucionalment plurilingüe".


Per evitar que s'incompleixin els drets lingüístics dels alumnes cal, segons l'exvicerector, "garantir que tots els professors coneguin la llengua del país", i ha afegit que "el primer dia que el professor ha de fer classe ha de saber la llengua, perquè el primer dia es trobarà alumnes que parlen en català".