En un article a l'Ara Jordi Muñoz assegura que "El procés (fallit) de reforma estatutària va obrir una finestra d'oportunitat que va permetre a l'independentisme ja existent sortir a la llum i suscitar consensos més amplis"
I afegeix al respecte que "Això va anar acompanyat d'innovacions en les formes de protesta -des de les consultes ciutadanes sobre la independència a la cadena humana- i d'un gir discursiu que ha allunyat substancialment el nou sobiranisme de l'independentisme tradicional. El concepte del dret a decidir i la insistència en la dinàmica internament inclusiva i no confrontacional han anat substituint (no sense dificultats) el discurs més clàssic del nacionalisme independentista".
Destaca Muñoz que el moviment català destaca perquè tot i el pas dels anys i la de vegades que s'ha profetitzat que aquest anava de baixa o fins i tot de'l donava per mort "el sobiranisme civil manté una capacitat inèdita de mobilització, lleugerament menys intensa però de gran magnitud. El moviment ha resistit totes les tensions internes, i la incorporació d'alguns dels seus quadres més destacats a la política institucional no l'ha afeblit significativament. És difícil pensar que la mobilització durarà per sempre, però de moment el moviment s'ha demostrat extraordinàriament persistent. Segurament la professionalitat de l'ANC i d'Òmnium, la capacitat per incorporar i digerir la diversitat del moviment i la dificultat de traducció institucional de la demanda independentista eviten que la ciutadania mobilitzada torni ja a casa seva".