"Sabrem veure que els qui ens han conduït a haver-los d'obeir han estat, sobretot, "gent nostra" que han parlat de benestar, progrés, llibertat, creixement, consum, etcètera, sense preveure les conseqüències?".
El periodista i escriptor Xavier Garcia ha dit a un article a El Punt-AVUI que "silenciosament" una part "important" del país s'està organitzant "en xarxa d'aportacions individuals i sense la tutela directa dels partits" per constituir, el març del 2012, l'anomenada assemblea nacional catalana "amb el propòsit d'arribar un dia a disposar d'un estat" per a Catalunya.
"Hi ha feina a fer ─ha continuat─ i les corresponents comissions (territorials i sectorials), secretariats i consells coordinadors, ja estan treballant en aquest sentit, des que es presentà en societat –l'abril passat al Palau de Congressos de Barcelona– la Declaració de la Conferència Nacional per l'Estat Propi, en què es congregaren centenars de persones".
De 40 anys ençà ha passat el que ja sabem i ara ens trobem que cal reprendre les forces"
A l'article L'Assemblea nacional catalana Garcia ha dit que "aquest afer ve de lluny" i que fa un mes commemoràvem els 40 anys de l'Assemblea de Catalunya "una història sobre la qual tothom ha fet els seus diagnòstics, però que va ser sacrificada per les exigències de monopoli (de dretes o esquerres) dels partits de la transició".
"De llavors ençà, ha passat el que ja sabem –amb grups, grupets, partits i partidets que s'autoatorgaven també el monopoli de ser gairebé els únics representants de l'aspiració a la independència– i ara ens trobem [...] que cal reprendre les forces" ha sentenciat.
Garcia ha afirmat que, malgrat tots els esforços dels darrers 40 anys de la societat civil catalana "es veu que no n'hi ha prou": "Parlar i construir, en aquests moments, una assemblea nacional catalana deu voler dir [...] entre una Europa amb estats a la deriva [...] que no hàgim de passar per allà on ens volen fer passar. Ho sabrem fer?". L'autor ha fet una crida a la societat: "Ciutadans amb voluntat de ser-ho, bases i dirigents de partits i sindicats, el món empresarial i financer, sabrem fer-ho? Sabrem veure que, al marge dels dictats de Madrid o Brussel·les, molt sovint, al llarg de la nostra història, els qui ens han conduït finalment a haver-los d'obeir han estat, sobretot, "gent nostra" que han parlat tothora de grans mots (benestar, progrés, llibertat, creixement, consum, etcètera) sense preveure les conseqüències del que estaven proposant?".