El comunicador i historiador Toni Soler ha dit a un article que farà un mes just que vam saber que Duran i Lleida"abdicava". "La notícia --ha recordat Soler-- va sorgir del mateix interessat i, de fet, no l'ha desmentida mai. Però tampoc no ha plegat. Continua exercint tots els seus càrrecs. [...] És el Duran de sempre".

A l'article El llop no ve Soler s'hi ha qüestionat el per què de Duran en divulgar la notícia de la seva renúncia: "Podria semblar que tot plegat va ser un rampell -tractant-se de Duran, costa de creure- o bé un globus sonda pensat per sacsejar el panorama, i per estudiar les reaccions d'uns i altres.[...] Segurament Duran esperava reaccions més expressives: estupor als dos extrems del pont aeri, emprenyada a CDC, pànic entre la gent d'ordre. Potser volia provocar l'esperada oferta del govern Rajoy. O donar ales als moderats de CDC".

Soler ha recordat, però, que ha passat un mes i les coses continuen més o menys igual ja que no hi ha hagut cap "atac de nervis" ni a Unió, ni a CiU, ni a Catalunya en general. "El govern espanyol ha comprovat, amb certa sorpresa, que la política catalana no es mou al ritme que marca el líder democristià, i tampoc no ha mogut peça fina al punt que "el mateix interessat va fer marxa enrere, persuadit que la seva maniobra havia tingut el mateix èxit que la del famós Pere del conte -aquell que sempre deia que venia el llop". "Per a una persona que basa el seu capital polític en la seva capacitat d'influència, segurament aquest episodi ha estat una gran decepció" ha sentenciat.

Finalment l'autor de l'article ha sentenciat que potser Duran "no ha calculat prou bé les seves forces, i això que coneix de prop un precedent similar" quan el 1992 Miquel Roca va filtrar a la premsa que deixaria la secretaria general de CDC, "per tal de pressionar Pujol perquè el nomenés successor, o li deixés ser ministre amb el PSOE (o totes dues coses)" i finalment el resultat va ser "just el contrari; és a dir, Pujol va decidir acabar amb el roquisme i agafar el control de l'aparell del partit".

"Han passat vint anys, Pujol i Roca no hi són i, en canvi, Duran continua en el seu lloc, ni més avall ni més amunt. Gràcies als seus actius -els contactes internacionals, la complicitat del poder econòmic i mediàtic, la influència a Madrid- ha aconseguit una notorietat i un poder molt superiors als que li tocarien com a líder d'un partit com UDC. Però sembla que amb això no en tindrà prou per marcar el compàs de la política catalana. Als ulls de l'opinió pública, el llop no és tan ferotge com el del conte. I no acaba d'arribar mai" ha conclòs.