L'historiador Toni Soler ha sentenciat a un article que les eines de què disposa el govern central per "alimentar el conflicte són moltes i ben diverses" i que algunes van lligades a "l'acció directa de l'executiu: ofec financer, lleis recentralitzadores, paralització d'inversions, inspeccions fiscals selectives, utilització barroera dels serveis de seguretat i d'intel·ligència, etcètera".

"D'altres tenen a veure amb l'entorn no polític (financer, mediàtic, judicial) i van orientades a generar un clima de por i incertesa que sovint culmina amb hipòcrites apel·lacions al tradicional seny català. I finalment hi ha l'arma més perillosa de totes, que és l'ús de la lògica -i saludable- diversitat d'opinions en la societat catalana per generar una situació fictícia d'enfrontament civil" ha dit a l'article L'opció 'lose-lose'.

Soler ha dit que tot això es fa "per arribar a la inevitable taula de negociació en les millors condicions possibles", és a dir, tenint al davant un "govern català afeblit i una població catalana emprenyada i atemorida": "Davant d'aquesta realitat, els que condueixen el procés català tenen clares dues coses. El principal factor per a l'èxit és la resistència".

Soler ha continuat: "Caldrà, doncs, no defallir, i fer renovades demostracions de convicció, unitat i esperit cívic. [...] Donant per bo el discurs del president Mas, que aposta per una solució que beneficiï les dues parts - win-win, en diuen-, no sobraria que les persones adequades capgiressin l'argument i fessin que el govern espanyol s'adonés que Catalunya també té cartes per jugar i que, si van mal dades, el desenllaç pot ser lose-lose. Fer visible aquesta possibilitat és bàsic abans de seure a la taula de negociació".