L'historiador Toni Soler ha recordat a un article que Jorge Fernández Díaz, ministre de l'Interior, ha "reduït" l'enfrontament entre independentistes i unionistes a una "paròdia" dient que moltes famílies "no s'havien pogut reunir per Nadal per evitar parlar del tema".

"Des que el ministre va treure el tema, la gent no ha parat de replicar-li, de vegades de broma i de vegades no; la família és un àmbit molt complicat, i a les llars catalanes no falten motius de crispació, des dels preus fins a l'atur, la hipoteca... I gosaria dir que la llei de l'avortament també portarà fractures no desitjades, si se'm permet l'expressió" ha respost Soler.

A l'article Gestionar l'nfrontament Soler hi ha afegit que la política "potser ens crispa" i que aquest és un risc "real": "Tenim precedents propers en el temps i en l'espai, cal estar ben vigilants. Però el que fractura de veritat és la imposició. ¿No en sap res, el ministre, de les famílies que es van trencar de veritat, no pas metafòricament, a causa de la repressió franquista?"

"Es diu que l'independentisme genera enfrontament; potser sí, perquè les implicacions pràctiques i emocionals són rellevants. Però amagar el cap sota l'ala no és una posició madura" ha argumentat i ha sentenciat que hem de mirar que l'enfrontament "sigui lleial, democràtic, i que no deixi cicatrius".

"Això no vol dir --ha indicat-- que tanquem els ulls davant del risc d'una divisió massa exacerbada. Però en aquesta terra de discreció i hipocresia [...] potser hauríem d'aprendre de la democràcia espanyola, en què el PP i el PSOE (i els seus respectius votants) fa trenta anys que es diuen el nom del porc sense que això hagi impedit ni un sol sopar de Nochebuena i sense que ningú amb dos dits de front temi que el país es parteixi en dos".

Soler ha conclòs que des de Catalunya "hem d'aprendre a discutir-nos i a barallar-nos, amb aquella alegria amb què debaten a les teles espanyoles, que s'insulten molt i després van a fer el gintònic tots plegats": "Som majoria els que creiem que la millor garantia de la unitat civil és la democràcia. I amb aquesta convicció, senyor ministre, li prometo que el Nadal que ve, si no sap on menjar-se els torrons, a casa meva tindrà un plat a taula. Potser ens barallarem, i si els nostres crits ressonen pel celobert, segur que algun veí dirà, amb la copa a les mans: "Això passa a les millors famílies"".