"Les eleccions del 27-S potser no seran tan plebiscitàries com voldrien Mas i Junqueras, però qui no hi vulgui abordar la qüestió de la independència patirà molt per fer-se sentir."
L'historiador Toni Soler ha dit a un article que justament ahir "els ecosocialistes van celebrar una convenció política a Sabadell en què, entre altres papers, es va aprovar una proposta que planteja per a Catalunya una fórmula política nova: un estat sobirà lliurement integrat a Espanya".
"Es tracta d'una filigrana semàntica --ha explicat--, producte d'un esforç suprem de síntesi, imprescindible en un partit amb un electorat tan híbrid. La nova aposta, cal admetre-ho, dóna molta teca als escèptics: es planteja com una solució sui generis, que exigeix la sobirania prèvia de Catalunya però aspira a l'acord amb unes institucions espanyoles poc o gens inclinades a la reforma de l'Estat. Malgrat tot, la proposta aprovada ahir suposa un canvi substancial per a un partit que fins ara ho fiava tot a la reforma federal de l'estat de les autonomies".
A l'article La prova del cotó fluix d'ICV Soler hi ha dit que allò que mesurarà l'èxit o el fracàs d'aquesta aposta estratègica d'ICV "serà la convicció dels seus dirigents": "Si això de l'estat sobirà lliurement integrat a Espanya és un pur nominalisme, com l'etiqueta confederal d'Unió Democràtica, més val no entretenir-s'hi; si és una transacció pensada per tancar la discussió al calaix dels mals endreços, ICV continuarà tenint problemes greus de marca en la pròxima tardor electoral".
Soler ha sentenciat que "les eleccions del 27-S potser no seran tan plebiscitàries com voldrien Mas i Junqueras, però qui no hi vulgui abordar la qüestió de la independència patirà molt per fer-se sentir" i ha conclòs que l'"única manera" amb què ICV pot evitar això és "sortir del pla teòric, integrar la proposta en el seu programa electoral (o en el de Podem, si s'hi presenten junts)" i ser capaç de "buscar punts comuns entre el seu horitzó nacional i el de la resta de formacions sobiranistes, incloent-hi les de la teòrica casta, sense deixar-se distreure per la cridòria dels més puristes".