(que és també una forma de suport empresarial)" que han rebut ha fet que "sense explicitar cap mesura de govern" hagin aconseguit "Vots de tot color i etiqueta, reunits de forma conjuntural. Junts pel No".

Per Soler de fet "El somni humit de Ciutadans no són els votants del PP català, sinó els del PSC. No és casualitat que Inés Arrimadas es passés tota la campanya electoral evitant parlar del català, la immersió lingüística, la prohibició dels toros i altres contenciosos identitaris". I no estranyaria a Soler  que "en els seus primers passos com a cap de l'oposició, Arrimadas disputi al PSC la bandera de la reforma constitucional i reivindiqui el diàleg amb el nou govern català" i és que segons aquest "Ciutadans necessita treure's de sobre l'etiqueta anticatalanista, com ho va fer el PP en temps de Josep Piqué, per tal que els vots catalans reforcin la seva posició al Congrés de Diputats".

I conclou "En escoltar Rivera, molts exvotants del PP s'extasien, sobretot, perquè és un català que renega del catalanisme. Albert Rivera és realment un polític molt hàbil, però necessitarà donar-ho tot per aconseguir la carambola, triomfar amb aquest doble discurs en un autèntic camp de mines"