L'ex conseller Joan Manuel Tresserras ha indicat que la capital de Catalunya ha representat al llarg de la història la "persistent concentració d'activitat econòmica, basada sobretot en el treball i en l'aprofitament de recursos escassos (energia, capitals, matèries primeres)".

"On són? On han anat a parar? Qui els ha consumit? On s'han invertit? Com s'han distribuït?" s'ha qüestionat Tresserras a l'article Prou espoli, més democràcia. "Una part de l'esforç treballador de generacions ─ha continuat─, esgrimit en successives lluites socials, s'ha pogut canalitzar cap a la prestació de serveis i la provisió de garanties de l'estat del benestar. O cap a inversions. No ha estat gens fàcil. Ara mateix, mig triat mig imposat, el model de sortida de la crisi està laminant el procés i revertint-lo."
O s'està a favor de la democràcia o s'encobreix amb un vel paternalista l'aposta per la subordinació econòmica"
Joan Manuel Tresserras ha denunciat que el drenatge sistemàtic de recursos des de Catalunya cap a l'Estat, "combinant fiscalitat i manca d'inversions, és d'una magnitud incomparable amb les transferències que es fan entre territoris d'economia desigual a l'interior de grans estats", i també amb les que es fan entre "estats diferents vinculats (com la UE)", amb la qual cosa l'autor de l'article ha sentenciat que, davant d'aquest fet "crònic excepcional que ha empobrit el país", hi ha hagut "dues posicions incomprensibles".

La primera, segons Tresserras, ha estat "l'actitud passiva, el silenci i la complicitat": "[Actitud] de la major part d'unes classes dirigents econòmiques i les seves associacions representatives, sense projecte de país i completament sotmeses a la dinàmica de l'Estat". "La segona ─ha continuat argumentant─, l'actitud negacionista -que, donada la coincidència de les dades disponibles per als darrers anys, només pot ser titllada de vergonyosa- d'alguna formació política que s'ha presentat com la genuïna defensora de les classes treballadores catalanes mentre assistia impassible a la transfusió de sang".

Tresserras s'ha lamentat: "¿Com és possible que un procés de tanta transcendència, que una ferida econòmica tan determinant i de caràcter estructural, no hagi estat permanentment denunciada i convertida en l'eix de les reivindicacions socials catalanes?". Tanmateix, l'autor de l'article ha dit que aquesta forma "d'alienació, aquesta assumpció d'una Espanya inqüestionable a priori , acaba plantejant dubtes sobre l'espoli i la seva magnitud, i procura l'afebliment d'una hipotètica posició unitària catalana".

L'ex conseller ha conclòs que davant la demanda de justícia fiscal, "perquè des de Catalunya es puguin gestionar els recursos que genera l'esforç del país", i davant la demanda de més democràcia, "perquè tota la ciutadania puguem respondre a les preguntes fonamentals i exercir el nostre dret a decidir", no hi caben més ambigüitats ni distraccions: "O bé s'està a favor de la justícia i la democràcia, o bé s'encobreix amb un vel paternalista l'aposta per la subordinació econòmica del poble català i la seva negació com a subjecte de sobirania".