"Davant la crisi de la cultura política de les elits, s'ha estès una nova urbanitat política popular, especialment curosa en les formes i absolutament decidida en els propòsits. Capaç de combinar l'emoció de la col·laboració multitudinària".
Elcomunicòleg Joan Manuel Tresserras ha sentenciat a un article que el caràcter "propositiu, i no només reactiu", del procés sobiranista l'avala com la "plataforma principal de reivindicació i posada en pràctica de la nova política" ja que aquest "conté un projecte complet". "I perquè malgrat la seva amplíssima transversalitat social, la mobilització per fer efectiva la sobirania del poble català ha incorporat principis i valors que la connecten a la tradició dels moviments populars de més capacitat transformadora" ha sentenciat.
A l'article Cultura cívica, política democràtica Tresserras hi ha dit que el signe distintiu "més característic de l'activitat desplegada al voltant del procés i de les seves entitats més emblemàtiques --ANC i Òmnium--, paral·lel a la seva capacitat d'enquadrament i d'organització, ha estat la conformació d'una cultura cívica pròpia" un fenomen espontani, segons l'autor de l'article, que "ha tingut una visibilitat innegable i ha facilitat la incorporació de persones que mai abans s'havien interessat per la política".
"Parlo del comportament educat, respectuós amb les persones i les coses --ha continuat--; de l'atenció als procediments democràtics i el rebuig de qualsevol forma de violència; del compromís amb la justícia i l'activisme contra la desigualtat i la pobresa; de la facilitat de relació entre persones de perfils molt diferents; de l'assumpció de la pluralitat interna, fins i tot quan es reclama la unitat de fons del moviment; de la capacitat per assumir que no es pot separar el caràcter de les formes d'expressió i de lluita d'un moviment de la naturalesa dels objectius que es proposa".
Finalment el comunicòleg ha conclòs que davant la crisi de la cultura política de les elits, "s'ha estès una nova urbanitat política popular, especialment curosa en les formes i absolutament decidida en els propòsits", una urbanitat "capaç de combinar l'emoció de la col·laboració multitudinària, de l'exhibició de força, de l'ambició il·lusionada, amb la calculada planificació, l'aprofundiment dels arguments, la seva difusió incansable".
"No es tracta d'una imitació adaptada de la cultura política de les velles classes dirigents, sinó d'una cultura cívica i política pròpia, autònoma, que desborda ideologies i partits. I que el 24 de maig i, sobretot, el 27 de setembre tindrà l'oportunitat d'imposar-se democràticament" ha conclòs.
