El professor de la Universitat de Barcelona, Francesc Xavier Vila, ha dit a un article que els terceraviistes tenen "escàs" marge de maniobra per fer una proposta "atractiva, perquè si alguna cosa té clara ara com ara el catalanisme lingüístic és que el català és una llengua mitjana perfectament viable en tots els terrenys, però que pateix els efectes d'estar subordinada a un estat que no li és ni propi ni propici".

A l'article Les dues condicions lingüístiques per a la tercera via Vila ha lamentat que "la regla no falla: allà on predomina la regulació estatal, el català sempre és deficitari". "Si alguna cosa va deixar clara la tragicomèdia del darrer Estatut --ha recordat Vila-- i la sentència que el va acabar esterilitzant és que no es pot confiar en les institucions d'un estat de matriu castellana per garantir que el català tingui el lloc que li pertoca a Catalunya".

Per aquest motiu, l'autor de l'article ha sentenciat que si el catalanisme vol deixar de patir per la llengua, "l'única solució és la plena sobirania lingüística": "Una plena sobirania lingüística que implica la capacitat de decidir sobre la posició de les llengües en absolutament totes les esferes de la vida, des de l'espai comunicatiu -sencer, no pas les actuals escorrialles televisives- fins a les relacions laborals, passant pel món educatiu, socioeconòmic, de la justícia, etc".

"La plena sobirania lingüística implica igualment --ha informat el professor-- que totes les decisions judicials en aquest terreny depenguin exclusivament d'unes autoritats judicials catalanes, sense subordinació a tribunals madrilenys, perquè qualsevol subordinació a decisions foranes és garantia de conflictes inacabables. El drama de la tercera via comença just aquí: ¿algú s'imagina de debò que Espanya renunciarà mai a immiscir-se en les qüestions idiomàtiques a Catalunya?"

Finalment Vila ha dit que el problema de l'opció de la tercera via és que, "fins i tot si Espanya accedís a reconèixer sincerament la plena sobirania lingüística de Catalunya, l'oferta de la tercera via encara aniria coixa mentre continués l'ofensiva anticatalana a la resta del domini lingüístic i en el front exterior" i ha recordat que si el catalanisme lingüístic s'ha apuntat massivament al sobiranisme és, "entre altres coses, perquè ha arribat a la conclusió que des de dins d'Espanya no pot fer res per frenar els Wert, Fabra, Bauzá i Rudi en el seu esforç per liquidar el nostre idioma".

"Per tal que una tercera via fos creïble, l'Estat hauria de frenar d'una vegada per totes els intents de fragmentació i arraconament de la llengua fora de Catalunya. Més encara: per arribar a ser no ja creïble sinó atractiva --ei, que es tracta de guanyar voluntats!-- no n'hi ha prou amb quatre engrunes irrellevants com acollir el català en alguna institució central. La tercera via només podria esdevenir atractiva si convertís Espanya en l'estat propici per al català" ha conclòs.