Barcelona · reflexiona sobre el que aquests signifiquen. Així, per Villatoro "No hi ha una nació que sigui al marge de la voluntat dels seus ciutadans. No hi ha res, ni la llengua, ni la cultura, ni la història, que constitueixi fatalment una nació, si els seus ciutadans no ho volen" i afirma que " proclamar que la nació són, ara mateix, els Països Catalans seria obviar aquesta necessitat d'una voluntat generalitzada o si més no majoritària. Hi ha una llengua, una cultura, una història comuna, però no està clar que hi hagi una voluntat majoritària en  aquesta direcció en tots els territoris. Més aviat es pot dubtar"

Els Països Catalans, en aquest cas, serien un projecte, una proposta, un programa, més que no pas una constatació, una realitat fatal i ineludible"

Per tant ens diu que "La voluntat s'articula entorn d'uns eixos compartits, a què es pot donar valor o no. Què ens diu Germà Gordó, en el fons? Que als Països Catalans existeixen aquests eixos potencialment constitutius de nació, si la gent els vol considerar així.  Llengua, cultura, història, interessos. Certament, hi manca la voluntat. Però una persona pot legítimament proclamar que per a ell aquests eixos compartits són rellevants i aspirar a convèncer el conjunt de la ciutadania perquè també els hi consideri. Els Països Catalans, en aquest cas, serien un projecte, una proposta, un programa, més que no pas una constatació, una realitat fatal i ineludible"

En una concepció com la que és majoritària en el catalanisme, on la nació no la defineixen els tancs sinó els vots"

I conclou però que "en una concepció com la que és majoritària en el catalanisme, on la nació no la defineixen els tancs sinó els vots, el projecte dels Països Catalans, com a objectiu o com a programa, si a algun esdeveniment polític europeu haurien de recordar, amb totes les distàncies del món, no seria pas l'Anschluss sinó en tot cas, per no sortir dels mateixos espais, la reunificació alemanya"