Antoni Vives, regidor a l'Ajuntament de Barcelona, ha escrit al diari Ara que el consens independentista "sorgeix del convenciment majoritari que la diagnosi de l'any 1977 era errònia: l'Estatut d'Autonomia no garantia la pervivència de la nació".

"No parlo d'una nació-entelèquia ─ha continuat─, sinó de la Catalunya ideal de convivència i de qualitat de vida, lloc físic i lloc espiritual on desenvolupar les nostres vides en igualtat de condicions a la resta de nacions de la Terra. L'any 1977 estàvem condicionats pel consens generat per la Transició i pel record difús del somni frustrat de la República". Vives ha continuat explicant que la Transició "naixia confonent-nos" i fent-nos creure als catalans que "la diagnosi correcta era la de l'encaix tranquil en una Espanya que per fi comprenia que tot ho havíem de fer junts".
Els últims trenta-cinc anys han donat la raó als vells independentistes amb qui vam començar a militar fa gairebé els mateixos anys"
"No era cert" ha sentenciat l'autor de l'article Trenta-cinc anys, qui ha indicat que el somni d'aquell consens "era només català: ells seguien en el pecat original, pensant que els catalans som seus, però que no som dels seus" i "engegant a dida" tota possibilitat de construir res junts. Antoni Vives ha dit que en aquest període de trenta-cinc anys, comprès entre totes dues manifestacions, Espanya "s'ha dedicat a negar l'evidència amb arguments falaços": "Persones influents de l'Estat que han comparat els nostres arguments objectius, lògics i justos, als arguments dels nazis".

"Els últims trenta-cinc anys han donat la raó als vells independentistes amb qui vam començar a militar fa gairebé els mateixos anys. També han donat la raó als nacionalistes que van optar per sumar tothom al país. Dimarts passat es manifestava gent de tota mena de cognoms i de tota mena d'arrels familiars. Compartim un somni comú, ancorat en un futur sota el signe de l'emancipació" ha volgut fer palès.
Són ells els que hauran d'acceptar l'evidència: el poble català ha perdut la por. Ells passaran per un procés dolorós, però necessari"
Sobre l'esdevenidor, Vives ha conclòs que "cap dels nostres fills no entendria que ara no féssim el que cal fer per caminar plegats cap a l'exercici dels nostres drets col·lectius" perquè "ens hi va alguna cosa més que l'orgull compartit", ens hi va "la possibilitat de seguir construint una societat justa, digna, forta i orientada al bé comú". "La llibertat, l'amnistia i l'Estatut d'Autonomia responien a una lògica caduca, com s'ha anat veient ─ha conclòs─ [...]. Ara són ells els que hauran d'acceptar l'evidència: el poble català ha perdut la por. Ells passaran per un procés dolorós, segur, però necessari. Han de madurar. [...] Nosaltres sabem què som i què volem. Ells, no n'estic segur".