En un article al diari Ara l'escriptor i ex-regidor de l'Ajuntament de Barcelona, Antoni Vives es sorprén "Què és el que fa, però, que Madrid hagi girat l'esquena a la realitat catalana de la manera que ho ha fet?".
I "Com és possible que una ciutat, i per ciutat vull dir societat, estigui tan cega, demostri tan poca intel·ligència a l'hora de gestionar un problema que els està superant?".
Vives fa referència un article d'Alberto Oliart sobre el nacionalisme català que afirmava que el nacionalisme català és "el més perillós de tots els nacionalismes existents a Espanya" i en referència a " la capacitat del nostre nacionalisme de posar contra les cordes l'Estat, perquè és el més democràtic i ciutadà dels nacionalismes existents" i això afirma que l'article estava escrit "abans de les grans manifestacions, abans de les maldestres imputacions... El nostre nacionalisme és perillós per democràtic, per ciutadà".
Per tot això creu Vives "L'Estat està contra les cordes. I com tot boxador mal aconsellat que ha perdut el centre del ring, mira de ferclinch, busca els cops no permesos, abaixa el cap i fa servir les dents per defensar-se. Mala tàctica. Pitjor resultat per a tothom".
I conclou "Aquest mitjapartisme és la veritable ànima del problema d'Espanya i, de retruc, del problema català. Perquè per a ells, si la Transició havia de tenir algun sentit, no era exclusivament el de la implantació de la democràcia. També havia de ser la reconstrucció del nou nacionalisme, del nou patriotisme espanyol, digueu-ne com vulgueu. I això necessàriament volia dir acabar fidelitzant la població de tot l'Estat amb uns símbols, amb un conjunt de lleis, amb una llengua i una cultura que ja mai més no poguessin diluir-se en les perifèries dissolvents".
