Artur Mas, tal com hem explicat diverses vegades, té un problema molt seriós en el seu entorn. Aquest equip que el rodeja, avui reduït a la mínima expressió (Madí-Homs) ha desbaratat i desbarata la possibilitat, cada vegada més remota, de trobar el consens per assolir la presidència del país i la seva governabilitat. A pocs dies de presentar-se la suposada nova versió del “pal de paller”, la Casa Comuna, David Madí li fa un altre favor de l’estil del dvd, ara en forma de llibre, exterminant a tots els dirigents de les altres forces polítiques catalanistes de tradició democràtica i obrint ferides, de nou, en el camp de tots els que volen avançar cap a la sobirania nacional.
El llibre insulta fins a extrems inaudits a Josep-Lluís Carod-Rovira, en qui Madí té una fixació especial de les que caldria consultar algun psicòleg, a més de contenir una desautorització i atac frontal al president José Montilla i al dirigent d’ICV Joan Saura. A més, s'hi posen en qüestió totes les vies de la sobirania que no siguin les que lidera, suposadament, Artur Mas i, naturalment, David Madí es reprimeix o s’autocensura no parlant del seu “gran amic de l’ànima”, Josep Antoni Duran i Lleida.
CDC, doncs, malgrat les dues derrotes consecutives, sense aconseguir el consens per governar, segueix amb la mateix línia: destruir, restar i, més greu encara, liquidar aquells valors emergents que sí podrien ser representants d’una ala sobiranista de CDC que pogués trobar complicitats en altres forces polítiques per arribar un dia a governar, CDC o CiU, una alra vegada el país.
Després de llegir el llibre, sols hi ha una explicació: David Madí i Artur Mas només opten a la majoria absoluta. Si no, de cap manera s’entenen estratègies importades de la capital de la metròpoli de destrucció sistemàtica de l’enemic, els dvd o ara els llibres com el de l’imitador del general Patton, David Madí, que abans de prendre la decisió d’utlitzar aquesta icona caldria que hagués llegit les memòries d’aquest personatge nord-americà.
El nacionalisme i el sobiranisme polític necessiten, més que mai, del consens, de la complicitat més àmplia possible. I el problema de David Madí és que aquesta manera d’actuar, com reconeix gent del seu entorn, es troba en els seus gens, ja que recorda a un patriota català indiscutible com el seu avi però que també es va buscar molts enemics pel seu profund odi a l’esquerra i a tota forma social avançada.
Catalunya i la seva construcció nacional no es podrà fer des de la terra cremada ni des de la sang freda. Es farà des de la suma d’una força possiblement central del catalanisme però també de la suma de la bona gent sobiranista de totes i cada una de les forces polítiques. Així ho va entendre Jordi Pujol en el seu moment i això el va portar a la majoria absoluta. Aquesta és la lliçó que hauria d’entendre Artur Mas. Pujol mai hagués tingut al seu costat una persona amb les maneres de fer, sense escrúpols, com David Madí, per molt patriota que aquest sigui, que ho és.
