Què està passant a CiU i a CDC en particular? A la federació, Unió es reafirma en la seva singularitat democratacristiana, i CDC, conscient que li queda un llarg calvari d'anys d'oposició, reestructura la seva estratègia per assegurar que l'espai polític deixat pel pujolisme no es malbarati. Artur Mas ha sofert un fort desgast personal i polític i sembla que després de reflexionar amb profunditat i actuar d'una forma més independent del que li permetia la seva guardia pretoriana ha començat a prendre decisions, que han posat nerviós el seu entorn i també el pujolisme històric.
Artur Mas sap que s'està produint una evolució sociològica a Convergència, i que el seu entorn l'ha tancat i li ha fet veure multitud de fantasmes i problemes a tot arreu. Sols cal recordar que la última crisi amb Duran i Lleida la van solucionar persones una mica distants dels seus pretorians, sense que aquests en tinguessin ni idea.
Artur Mas, doncs, ha decidit fer un electroxoc al partit i a la part del país que els vota, i ha venut aquesta sacsejada com la Casa Gran del catalanisme, que no és res més que la repetició del "pal de paller" adaptada al segle XXI.
Mas, conscient dels molts errors comesos en els últims anys, ha resituat i resituarà persones del seu entorn. En primer lloc, retorna a controlar el territori del partit un home molt proper a les bases, Felip Puig, un sobiranista declarat, ben vist per la família Pujol. Dies abans ja havia pres la decisió, igual que va fer a les municipals, de retirar l'incòmode general Paton – Madí de la campanya electoral de les eleccions espanyoles, conscient que Madí no sap ni com s'escriu el signe més, només utilitza el menys en el projecte de CiU i de CDC.
A Quico Homs, conegut sarcàsticament com l'home de l'Estatut a CDC i al Parlament, l'ha col·locat al front de l'operació Casa Gran, tot i les crítiques rebudes pel baix nivell intel·lectual i polític del primer document elaborat en aquesta línia, i també per ésser un personatge que no coneix massa el signe de sumar. Mas, conscient que el tàndem Madí-Homs el perjudica, ha començat a pensar que el seu entorn ha de ser més ampli, i ha posat en marxa ja un Sanadrí en què ha estat capaç de posar-hi els fins ara crítics amb el seu entorn, Xavier Trias, Antoni Vives, Lluís Recoder, i ha obert més la mà encara demanat un document important per tot aquest procés al president del Consell Nacional del partit, Carles Campuzano, conegut precisament per ser un home de sumar i de consens. També, en aquesta mateixa línia, es dóna protagonisme al diputat del Parlament de Catalunya, Josep Rull.
Hi ha, però, un tema espinós, difícil, per qui coneix les interioritat de Convergència Democràtica. Artur Mas és conscient que hi ha un sector del partit "que li vol fer el llit", i que pensen en Oriol Pujol, fill de l'expresident de la Generalitat. Està darrere d'aquesta operació l'expresident Jordi Pujol i el seu entorn familiar? No podríem afirmar-ho, perquè Jordi Pujol sempre s'ha mogut entre dues ànimes, la d'estadista i la de la seva família. El que sí que és segur és que l'expresident pateix per la situació de la federació i de CDC.
La Casa Gran del catalanisme, doncs, és simplement la repetició, reiterem una vegada més, del "pal de paller" dels anys 70 del segle passat. És això el que necessita CDC? O caldria una opció més modesta? Entendre que estem al segle XXI, que Catalunya té espais molt delimitats i que el seu problema és que té una classe dirigent de poc nivell i incapaç d'arriscar pel seu país.
Endavant, doncs, la Casa Gran del catalanisme, si serveix per consolidar un espai electoral imprescindible en la nostra construcció nacional. Però no pot ser una operació de distracció quan el país té problemes molt seriosos pel seu futur.
