El PSC està entrant en una cruïlla històrica pel seu futur, tot i que aquest dijous intentarà amb Felipe González i José Luis Rodríguez Zapatero omplir el Palau Sant Jordi com en els vells temps. s com si no fossin conscients del futur incert que els espera amb una més que probable derrota a les eleccions nacionals de Catalunya, a les municipals, i a les estatals amb el seu germà, el PSOE.

El PSC és una peça fonamental del país, i pertany a un espai que difícilment pot ser ocupat per una força de característiques semblants. Per això, primer el PSUC, i després el PSC, han estat peces fonamentals per mantenir la unitat de la nostra nació en un sol poble. Però la història, les noves generacions, la nova immigració, està canviant aquest país. I el PSC sembla que no n'és conscient. I el seu ideal d'un estat federal i de la seva mateixa federació amb el PSOE és una entelèquia a pesar de mantenir la seva independència formal i legal amb els socialistes espanyols.

s per això que els sectors més sensibles i responsables de la nostra societat estan preocupats pel que pot passar el 29 de novembre, si realment la demoscòpia té raó i CiU els dobla en número de diputats en el Parlament de Catalunya i els humilia políticament.

El PSC ha de ser conscient que ja no estem a la transició, que tot està canviant i que el llast que representa el PSOE l'està perjudicant per integrar-se en l'imparable canvi que es produirà el 2014 en les properes eleccions nacionals.

No s'hi valdrà que un possible mal resultat de l'independentisme el proper 28 de novembre els faci creure que aquí res no ha canviat, i que ells són al columna vertebral "del progressisme".

El president Montilla ha fet la seva funció en defensa del seu projecte, però també de la dignitat de la Generalitat i de la llengua i cultura del nostre país. Però canviant d'estratègia en aquestes eleccions, i modificant el discurs per un de més espanyolista per evitar la fugida de vots cap a Ciutadans i el PP, s'ha equivocat una vegada més. El PSC no és la caricatura de la campanya electoral del senyor Collboni i el tàndem Chacón-Corbacho. I tampoc ha arreglat res que a darrera hora es posés de segona de llista la respectada i catalanista Montserrat Tura.

El 29 de novembre, moltes forces polítiques hauran de reflexionar, però fonamentalment el PSC i el seu espai polític. Hi haurà cants de sirena que voldran repetir, i no podran, l'esquema basc d'espanyolització i desnacionalització. I si ho fan, el poc de credibilitat que pugui quedar al PSC se'n pot anar en orris.

Alguns importants dirigents del socialisme catalanista afirmen que després de les generals espanyoles caldrà donar un cop sobre la taula. Esperem que els en quedi alguna per fer-lo.