Rajoy seguirà dirimint els grans reptes polítics a la seva manera. Els deixarà madurar fins a la podridura. Quedaran, doncs, irresolts, apanyats amb draps calents. Ho ha fet amb l'encausament judicial del procés i, amb tota seguretat, continuarà aquesta política perquè el poder judicial li dóna el domini del calendari i li permet exercir el control del dany.

En minoria, Rajoy estarà a mercè dels altres partits espanyols i cadascun té el seu particular desenllaç del procés. Sense contemplar la desconnexió, la diversitat va des dels qui aspiren a la rendició absoluta, sense contemplacions; fins als qui condescendeixen un canvi de decorat, per viure el mateix de tota la vida. I no obstant això, en els partits hi ha els durs i els cordials i afables. Així que tot és possible.

Tant pot reeixir un front patriòtic espanyol, partidari de la repressió i de la suspensió de l'autonomia; com que les forces es neutralitzin, les unes a les altres. Ara Rajoy no té la majoria absoluta. Li costarà que els partits li deixin la potestat que s'atorgava i haurà de pactar un discurs. El qual tant pot ser el d'un tancament patri constitucionalista, com el d'una proposta de negociació d'un calendari que posposi ad calendas les principals qüestions.

El món mira Europa i espera: el referèndum serà una qüestió europea. O no. De fet, la Unió no surt de lògica dels tractats i ho deixarà en mans de l'estat espanyol i ... dels catalans. De manera que els espanyols s'hi oposaran i el referèndum haurà de ser català, exclusivament, i l'equació a resoldre consistirà en el desafiament de dues qüestions: Què faran els funcionaris?, i Quanta mobilització crearà el President?

La principal empresa catalana és la Generalitat. La totalitat de funcionaris i personal que hi treballa s'hauria de posicionar com un sol home, al voltant del referèndum i tota l'administració hauria de ser un executiu militant. Perquè sense l'acord dels seus treballadors, el President no té forma de superar els handicaps tècnics, ni podrà executar un hipotètic resultat favorable a la independència i no seria un bon exemple pels empresaris i els sindicats si no posa l'administració com a model a imitar i seguir.

De fet, l'encausament i la celebració d'alguns judicis haurà de tenir una resposta. Avui es fa difícil imaginar una resistència al carrer que aguanti fins a alterar la vida quotidiana. Que l'ompli de vagues universals i manifestacions de tot tipus. I això no obstant, el xoc de trens ens hi condueix. I obligarà, també, a la policia espanyola a reprimir amb força i contundència.

Si s'entra en aquest camí, serà el daltabaix de l'estratègia judicial dissenyada per Rajoy. Madrid haurà de recapitular i... perfilar un pacte polític? És l'escenari d'Iceta, del PSC i de la tercera via. Ells han vist com Ciutadans els menjava el terreny i els substituïa al Parlament. I endemés, havien d'abstenir-se com la resta del PSOE? Com Ciutadans? Iceta i els seus preveuen aquell escenari i es posen a l'esquerra. Després, amb un Madrid favorable, subratllaran el fet nacional. Aleshores començarà el moment més delicat del referèndum.

Isidre Palmada

Banyoles, 26/10/16