El vot de fa un any, el 27 de setembre de 2015, era una moció de confiança. Un milió (o dos) de confiances a Puigdemont, al procés, a fer-ho bé i enllestir. JxSí estava i està farcit de gent de l'ANC i Òmnium. Amb els ànims amunt.

Avui aquella confiança s'ha trencat. Hi ha un refredament de l'acció política. Un sinuosament de l'empenta. Es va a poc a poc. De manera que costa arrencar la gent per sortir l'onze de setembre, de nou. Molts es pregunten: Per què manifestar-nos? És contra què? Contra qui? A favor de què? On són els objectius?

Ningú no sap si es pot comptar amb la CUP. Què faran? Faran confiança al President? O bé, voldrien ells, més aviat, fer confiança a un programa? I no obstant això, ningú no sap quin dels programes és el millor. Avui es treballa la tàctica. S'actua segons les circumstàncies. Ningú imposa res. Al contrari, JxSí i la CUP es mouen a la defensiva. Com si no gosessin, com si tinguessin por.

La manca de suport al procés de la CUP disculpa JxSí d'anar més de pressa. Ells, els de la CUP, només fan proclames extravagants. Sembla que ningú procura la independència. Es viu en l'estupidesa política. Uns tenen por, els altres els escarneixen.

De manera que els votants ja no entenen res de res i la confiança decau. Sí, sí... L'autèntica, la confiança de veritat, llangueix. Els electors s'havien fiat d'un programa, d'unes actituds i d'uns currículums. Havien confiat als qui els demanaven el vot.

Ara ja no és el mateix. Se'n desconfien. La manca de confiança entre els votants provoca molts daltabaixos... Servirà la moció emparaulada per remetre la confiança entre els partits i... la gent? Se'n refiaran, de nou, els votants? Tornaran a fiar-se dels partits? Arribarem, finalment, a la independència?

Isidre Palmada