La Santa Aliança, constituïda pels poders fàctics catalans de l'anomenat "pont aeri", per empreses de l'IBEX-35 d'arrel catalana i pels agents catalans de la tribuna del Bernabéu, és conscient que la batalla contra l'independentisme no pot estar liderada ni per l'Alícia S. Camacho, implicada en l'afer Camarga, ni per l'incontrolable --sols des de Catalunya-- Albert Rivera. Vista aquesta situació, la Santa Aliança i els aparells de l'Estat han llançat la seva darrera aposta: la tercera via.
Aquesta proposta no ha estat autoritzada pel govern del PP, el qual encara encara està centrant tots els seus esforços en l'enfrontament directe amb les propostes secessionistes.
Tot i que en aquests darrers dies els pressupostos de l'Estat en contra dels interessos de Catalunya han provocat nerviosisme al si de la Santa Aliança, els seus membres han vist que actualment l'única solució al procés català és que el duet Duran-Navarro es faci càrrec de l'aposta unionista.
Duran té perplexos no sols els membres de CDC sinó els del seu propi partit: a UDC més del 80% dels militants --segons enquestes internes-- van assistir a la Via Catalana, i comparteixen també els ideals de confederació que tantes vegades ha explicat Duran i Lleida com a proposta trampa, ja que mai no acaba d'explicar la veritat: una confederació, per tal que sigui possible, ha de comptar amb dues parts lliures i sobiranes amb voluntat de confederar-se.
Sectors del grup parlamentari de CiU a Madrid, que el coneixen de fa anys, asseguren que Duran és incapaç de mostrar empatia per la realitat catalana"
Duran, però, ha comès un error de prepotència que ha fet empipar profundament la immensa majoria dels membres d'UDC (molts d'ells amb problemes laborals o patint --els més grans-- greuges importants amb les seves pensions). Després que els membres d'UDC hagin sentit, incrèduls, les declaracions de Duran al programa El matí de Catalunya Ràdio d'aquesta setmana, moltes d'ells, de manera sarcàstica, s'han proposat crear una guariola benèfica per a assegurar-li el futur a Duran i Lleida, però no pas per a pagar-li els dispendis del líder d'Unió a l'hotel Palace de Madrid, als millors restaurants de la ciutat o pels seus "acompanyaments"...
Duran, coneixedor de la realitat i d'aquest sarcasme al si de les bases d'UDC, s'ha enrabiat fins i tot amb els seus entorns més immediats. Duran ha comès grans errors de cara al seu futur i no ha tingut la intel·ligència que sí va tenir Miquel Roca ni la capacitat d'entendre la situació i les veus del poble que sí ha tingut Jordi Pujol.
Alguns sectors del partit i del grup parlamentari de CiU a Madrid --que coneixen Duran de fa molts anys-- asseguren que aquest personatge és incapaç de mostrar la més mínima empatia per la realitat catalana, i ara que la Santa Aliança li ha ofert fer el duet amb el personatge --tant o més desprestigiat que ell-- que representa Pere Navarro, Duran, amb el seguidisme del líder del PSC, s'ha proposat crear una alternativa al procés.
Navarro --el qual ha portat el prestigi i la capacitat d'entendre Catalunya del PSC a un punt de no retorn-- i el seu inefable Lucena tenen, però, un problema: el món intel·lectual del PSC, incrèdul, ha optat pel dret a decidir i alguns d'ells pel sí a la independència, tal i com també ha passat amb molts dels pesos pesants del partit. A qui representa Navarro, doncs? Pot el líder del PSC entendre's amb un PSOE després de les declaracions de Felipe González, de Ramon Jáuregui o de les animalades de Joan Antonio Belloch...?
Duran i Navarro, abans de posar-se a la venda a la Santa Aliança, farien bé d'escoltar la majoria social del país i el seu clam"
Què ofereixen, doncs, els nous líders de la Santa Aliança amb aquesta tercera via? Només poden oferir un desprestigiat i prepotent Duran i Lleida i un Navarro que no ha assumit el lideratge ni de la direcció del seun propi partit. En una cosa coincideixen, però, tots els sectors de la Santa Aliança: en la necessitat de carregar-se sense contemplacions el president Artur Mas sense entendre que, tot i que Mas és molt important, aquest no és qui ha impulsat el procés ni qui l'ha creat.
El procés català és el resultat de l'explosió d'un moviment popular molt ampli que respecta el partits polítics del territori però que alhora els hi passa per sobre. El procés és l'evidència que els pactes de la transició de fa més de 40 anys estan exhaurits i que les noves generacions que s'han posat en marxa consideren aquells pactes i la mateixa Constitució espanyola com una cosa que no va amb ells, que no representa les seves il·lusions ni desitjos.
Duran i Navarro, abans de posar-se a la venda a la Santa Aliança, farien bé d'escoltar la majoria social del país i el seu clam abans que ells mateixos quedin enterrats en la història del passat.
