Aquests dies està corrent per internet un vídeo molt il·lustratiu sobre l'origen de les migracions modernes que fins ara ha estat reproduït més de 600.000 cops. El vídeo és una conferència que va pronunciar l'economista Arcadi Oliveras, president de Justícia i Pau. En un to absolutament didàctic i sense consultar cap dada a cap paper aquest professor d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona denuncia, sense pèls a la llengua, la corrupció de països com Guinea Equatorial o el Marroc, assenyala alguns dels principals culpables de l'espoli dels països del Tercer Món i analitza les claus que expliquen les raons de les migracions en l'actualitat. En diverses ocasions és interromput pels aplaudiments dels assistents a la conferència. No és estrany perquè el discurs d'Arcadi Oliveras és brillant, de forma i de contingut. Però segurament no és tan conegut que al darrere d'aquest impactant discurs també hi ha un cristià compromès en tot tipus de lluites socials. Aquesta setmana s'ha anunciat que l'Institut Emanuel Mounier de Catalunya i la Facultat de Filosofia de Catalunya han decidit guardonar-lo amb el premi Emmanuel Mounier "pel seu mestratge en l'àmbit socioeconòmic i pel seu permanent compromís en defensa del desenvolupament humà, la pau i els drets humans".
Arcadi Oliveras té una llarga i rica experiència en el camp dels moviments socials cristians. Els anys 70 va col·laborar amb l'Assemblea de Catalunya, el moviment de les associacions de veïns i va militar a Cristians pel Socialisme. En el mateix període va iniciar la seva militància a Pax Christi, l'organització internacional catòlica dedicada a la promoció de la pau i la reconciliació. Una de les principals activitats de Pax Christi, conjuntament amb Justícia i Pau, l'entitat que acabaria presidint trenta anys més tard, va ser oposar-se a les penes de mort que la dictadura franquista, a les seves acaballes, va acabar executant. I també va participar en aquella època en la creació de l'Associació Catalana de Solidaritat i Ajut al Refugiat, els mateixos anys que va començar a exercir la seva tasca docent com a professor d'economia, àmbit en el qual es va doctorar l'any 1992. La seva militància a Justícia i Pau, l'entitat cristiana internacional dedicada a la promoció dels drets humans i de la pau, va fer-se realitat de la mà de Joan Gomis, a qui succeiria com a president l'any 2001.
Des de fa, doncs, un munt d'anys el nom d'Arcadi Oliveras s'ha associat a la defensa dels pobres i exclosos, la lluita a favor dels drets humans i tot tipus de campanyes contra les injustícies locals i internacionals. Així, ha tingut una activa participació i implicació personal en les campanyes a favor del 0,7%, de l'objecció fiscal a la despesa militar, de la cancel·lació del deute extern, de la banca ètica o de l'objecció de consciència, així com les campanyes en contra de l'ingrés a l'OTAN, el comerç d'armes o la guerra de l'Iraq.
Conegut arreu, el premi que ara acaben d'anunciar l'Institut Mounier i la Facultat de Filosofia és una distinció merescuda i justa. Si a Catalunya algú simbolitza en perfecte harmonia el compromís social i l'indefugible opció pels pobres del cristianisme és, sens dubte, Arcadi Oliveras.
