Lluiten encara contra l'ombra de la diferenciació de la CUP a cop de mà estesa, promulgant la unió per sobre de les barreres polítiques que facin ensopegar el país en el camí de l'estat propi i les llibertats socials. Però no els espanta l'hostilitat d'un terreny polític sempre agressiu a nous projectes que impliquen repartir el pastís amb més mans, ni tampoc l'ambiguitat que solen despertar, sovint i d'entrada, les noves iniciatives en un àmbit, el polític, adobat de conformitat.

Procés Constituent s'ha erigit aquesta setmana a la capital catalana davant d'unes 5.000 persones amb un objectiu que els ha fet posar el punt sobre la i a la seva maduresa com a formació política: les properes eleccions. A l'acte d'aquesta setmana la líder del partit, Teresa Forcades, qui ha assegurat no haver iniciat converses amb cap dels partits polítics representats actualment al Parlament, ha sentenciat que Procés Constituent es troba encara en procés de maduració però que el pas ferm és present i continu des de la seva presentació oficial, el passat mes d'abril a Barcelona, per això han decidir presentar-se a les eleccions.

Procés Constituent s'ha mostrat davant dels assistents a l'acte central de la seva campanya Construïm la República catalana del 99% --celebrat a les fonts de Montjuïc de Barcelona-- sense fugir d'allò que pot suposar el seu pitjor llast –també la seva millor característica: el gran volum del seu abast programàtic. Lluny de vendre objectius a curt termini i de tancar el focus del seu programa a punts concrets, coneguts i arbitraris, que els facin allunyar-se d'un perfil contraproduent per impossibilista, el partit ha presentat un vertader mapamundi del canvi polític, econòmic i social a Catalunya. Al cap i a la fi, a l'hora de crear un nou estat, què hi ha de més realista que canviar-ho tot?

No es pot negar, però, que el partit liderat per Forcades i Oliveres ha pujat al cavall del català emprenyat, dels moviment del 15-M (sí, indignats també amb ICV), dels desnonaments i la PAH i del conjunt del rebombori social que ha portat aquesta crisi pluricefàl·lica a Catalunya. Hom pot preguntar-se si aquests condicionaments socials són el trampolí, l'única base, l'oportunitat d'or o els necessaris obstacles que havien d'esdevenir-se per a la formació d'un partit com Procés Constituent.

En tot cas, a l'acte "polític, reivindicatiu i festiu alhora" (segons Forcades) de Procés Constituent d'aquesta setmana s'ha insistit en no deixar de banda un dels horitzons que el partit no ha abandonat des del minut zero de la seva formació: la seva voluntat de crear una gran coalició amb els partits de l'esquerra catalana a favor de la consecució de l'estat propi. Després d'anys de tradicional brega entre l'eix dreta-esquerra i el nacional, Procés Constituent es proposa sortir a jugar al terreny polític i demostrar com s'hi guanya trobant-ne l'equilibri. Pel moment, el partit ha generat, en menys d'un any,  45.000 adhesions i ha sabut crear prop de 90 assemblees locals i sectorials. Caldrà restar amatents.