M. Folch · Era qüestió de temps. Unió Democràtica de Catalunya (UDC), a causa de la seva oposició a la independència de Catalunya, ha decidit abandonar el govern de la Generalitat de Catalunya amb tot el que això suposa per a l'esdevenidor de les institucions catalanes en els propers mesos.

Aquesta ha esta la decisió, encara ambigua i poc clara, posterior a la consulta del passat 14 de juny, en la qual Unió va mostrar-se públicament com un partit dividit internament i amb una cúpula completament debilitada.
Cal una Unió definida, segura de si mateixa, sòlida i decidida per a poder guanyar el 27-S. No es pot ser irresponsable"
La decisió d'abandonar el govern d'UDC, però, obre més dubtes i incerteses que no pas tanca un cicle de la política catalana moderna. La intenció calculada d'UDC de no trencar la federació i de mantenir la mateixa cúpula --nucli completament deslegitimat per la consulta del 14-J-- afegit a la decisió de Joana Ortega de plegar de la política, obre encara més dubtes que no ajuden en la consecució d'una campanya política clara i forta de cara al 27-S.

Les complicacions en el camí del 27-S resten més que no pas sumen. El manteniment d'un líder fantasma (no en sabem res d'en Duran i Lleida, i l'enrenou al partit no cessa) en un partit històricament catalanista i sobiranista resta més que no pas suma. La tradició cristiana sembla passar per sobre dels interessos del país: com aquells matrimonis malavinguts, cal mantenir el contracte que els uneix per sobre de tot, encara que la parella ja no s'avingui. I això només pot dur a més confusió no només entre militants i electorat, sinó entre la població catalana.

Cal una Unió definida, segura de si mateixa, sòlida i decidida per a poder guanyar el 27-S. No es pot ser irresponsable.