La postura del fins ara cardenal argentí Jorge Mario Bergoglio, papa Francesc des del passat 13 de març, sobre les illes Malvines és un bon punt de referencia per la postura dels bisbes catalans sobre Catalunya.
Bergoglio, com argentí, ha defensat la sobirania argentina de l'arxipèlag enfront de Gran Bretanya. Però Bergoglio, ja papa Francesc, encara no ha dit res després del referèndum celebrat a les Malvines.
Aquesta consulta es va celebrar a la fi del món, que diria Bergoglio, dos dies abans que el cònclave reunit a Roma elegís al mencionat Bergoglio com nou Papa. Els habitants d'aquelles illes s'han expressat en un referèndum d'autodeterminació, lliure i democràtic, a favor de mantenir la seva vinculació britànica.
Bergoglio ha defensat la sobirania argentina de l'arxipèlag enfront de Gran Bretanya"
Un demòcrata –sigui argentí o britànic, creient o agnòstic, laic o Papa─ ha de respectar les regles democràtiques i la voluntat lliurement expressada pels ciutadans votants. Dues qüestions estan plantejades: ¿Estan disposats els bisbes catalans a donar suport a les reivindicacions, legitimes i democràtiques, del poble de Catalunya de la mateixa manera que Bergoglio ha defensat els interessos d'Argentina?
I la segona: ¿Estan disposats els bisbes catalans a participar en la reivindicació de la celebració d'un referèndum per tal que el poble català pugui exercir el seu dret a decidir, i respectar el seu resultat? Les dues respostes han de ser afirmatives si els bisbes són coherents amb la Doctrina Social de l'Església i amb els propis documents de la Conferència Episcopal Tarraconense o catalana.